Una vida de teatre, contribució a l’Any Ignasi Iglesias (49)

El dia 9 d’octubre de 1928 mor Ignasi Iglesias.

Encara en els darrers dies d’estiu a la caseta de Vallvidrera, Ignasi Iglesias ve escriure el pròleg per a una reedició de les Cançons d’Infants, de Narcisa Freixes, obra que avui s’ha reeditat una vintena de vegades, Narcisa Freixes havia mort el desembre de 1926.

Perllongant més del compte l’estada estival i sense moure’s gaire d’allà, va decidir finalment baixar a Barcelona el dissabte 6 d’octubre per a poder assistir a l’estrena d’Els Fills, obra del seu amic Josep Maria Millàs-Raurell. Des del seu pis al principal del passeig de Sant Joan, cantonada amb el passatge de Tasso, a la Dreta de l’Eixample, on feia anys havia anat a viure en deixar Sant Andreu, envoltat de llibres i amb la seva muller, encara trucaria per telèfon a alguns amics, però a la tarda del dissabte es va trobar malament i es va ficar al llit tot excusant-se per no poder anar a la representació.

A les tres de la matinada del diumenge dia 7, va voler alçar-se del llit i caigué a terra sense coneixement. Assistit primer pel metge Manuel Armangué, i després per Leandre Cervera i per Josep Espinassa, que li practicaren una sagnia, no el van poder recuperar i van anunciar la imminència d’un fatal desenllaç.

Ignasi Iglesias mai no va tornar recobrar el coneixement, poc a poc s’aniria consumint com una espelma. Al seu costat, constantment hi eren, a més dels esmentats metges, la seva esposa Emiliana Vinyes i els seus amics, molts, entre ells no hi mancaven Ambrosi Carrión, Ramon Vilaró, Ignasi Ribera-Rovira, Josep Rocarol, Francesc Madrid, Josep Navarro Costabella, Miquel Poal Aregall, Enric Lluelles, el seu cunyat Joaquim Vinyes, Alfons Nadal, el mestre Enric Morera, Pompeu Crehuet i altres; els pis era ple d’admiradors, així com l’escala, el portal i els voltants del domicili, per on s’estenia un estol d’admiradors que esperaven i seguien les notícies i comentaris.

Així va passar tot el dilluns dia 8 i fins el dimarts dia 9 quan, cap a tres quarts de vuit del vespre, el Poeta dels Humils lliurà l’ànima a Déu amb 57 anys. La notícia, tot sortint de la seva habitació, la va donar el metge i amic Leandre Cervera, amb la veu trencada per l’emoció, que s’adreçà als presents i els hi digué senzillament: Amics, l’Ignasi Iglesias ha mort!.

Les paraules de Leandre Cervera, com el ressò d’un timbal batent per les muntanyes, s’escamparia des del portal del número seixanta del passeig de Sant Joan, per tots els recons de Barcelona, carrer a carrer i corria de boca en boca. Molts no ho podien creure.

Instal·laren el cadàver al primer pis, propietat del metge Vinyes, l’amortallaren amb la senyera i la notícia arribaria a Sant Andreu ben entrada la nit, però encara i així, centenars d’obrers de Sant Andreu, dels seus obrers, i també d’altres indrets, en conèixer la trista nova van marxar, a peu, a altes hores de la nit i la matinada, cap al domicili mortuori a expressar el seu condol.

Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37, Capítol 38, Capítol 39, Capítol 40, Capítol 41, Capítol 42, Capítol 43, Capítol 44, Capítol 45, Capítol 46, Capítol 47, Capítol 48