Cor Endins, la següent obra que estrenaria, va ser dirigida per un altre destacat autor modernista i amic d’Iglesias, Adrià Gual, d’edat semblant a l’autor, nascut el 8 de desembre de 1872 a Barcelona. Va ser l’impulsor i director de l’ Escola Catalana d’Art Dramàtic i de Barcinografo, fundador del Teatre Íntim, pintor i cartellista també, col·laboraria nombroses vegades amb Iglesias. Gual és un pioner de la cinematografia, un art en el qual Ignasi Iglesias, en els seus darrers anys li atorgava moltes possibilitats, li agradava i semblava plaure-li haver arribat a escriure per a ell.
Cor Endins Gual l’emmarcà dins del seu quadre del Teatre Íntim, sent la primers de les tres sessions d’un cicle anomenat Teatre Modern que organitzava l’anomenada Agrupació Conreu.
El 3 de desembre de 1907 estrenava de nou al Romea, aquesta vegada ho feia amb un sainet titulat La Colla d’en Pep Mata o Els Màrtirs de la Tradició, en tres actes, sent aquesta una de les poques incursions en el teatre històric. Sens dubte, a mesura que assolia èxit i popularitat, cada vegada arriscava menys en temes punyents com havia fet en les primeres obres i, en canvi, experimentava en temes clàssics i segurs.
També el 1907, presidí a Reus els Jocs Florals, ciutat on van representar-lo Lladres!… que havia fet la prova d’estudi en 1899 amb la gent de L’Avançada.
De nou Margarida Xirgu li estrenava una obra al Teatre Català Romea: en Joan dels Miracles, el 18 d’abril de 1908. La Xirgu feia de Rosina, Adela Clemente de Mariagna, Joan era en Joaquim Vinyes i la resta de l’elenc eren Miquel Sirvent, Joan Vehil, Vicent Daroqui… assumint el propi Iglesias la direcció.
Joan dels Miracles és una sàtira, una burla al curanderisme encara tant en boga entre totes les capes socials en aquells temps, però més entre les classes populars, les menys instruïdes, fàcilment suggestibles a la superstició i als prodigis; amb tot no va tenir l’èxit que Iglesias havia previst, doncs era una obra en la que havia xifrat moltes esperances.
Margarita Xirgu estrenà obres d’Iglesias en un moment en què ell era un dels primers autors de l’escena catalana i ella, nascuda a Molins de Rei el 1888, havia passat del teatre amateur al professional, apuntant ràpidament a l’èxit que li arribaria el 1909. El 1914 marxaria a Madrid, fent una fulgurant carrera amb els millors autors en castellà, de Valle Inclán a Lorca. L’esclat de la Guerra Civil va coincidir amb una gira per Amèrica, per la la qual cosa s’afincaria a Montevideo i ja no tornaria a Catalunya, morint el 1969, als vuitanta anys, sent un mite en el món teatral.
Dels altres actors que representaven sovint les obres d’Iglesias en sabem ben poca cosa.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26,
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
