Joan Pallarès
Ignasi Iglesias havia triomfat ben jove, a part de la vocació infantil i juvenil pel teatre, havia debutat formalment als dinou anys i als vint-i-dos amb L’Escurçó obtenia un èxit prou sòlid com per ser considerat com un autor teatral i una gran promesa de futur. Però els temps en què vivia eren convulsos, socialment […] Llegir més...
Sense cantar victòria ni amb esperit cridaner perquè la obra nova sempre és bonica, el pavelló del Camp del Ferro, nascut en la discreció pandèmica que va obligar a una engegada discreta i sense inauguracions amb faramalla i performance, de moment, sembla anar en la línia correcte. L’edifici, que va arribar al final de la […] Llegir més...
Tant de Ignasi Iglesias com de Jaume Brossa, en coneixem sengles biografies a través de les Fulles (sic) històriques de Sant Andreu de Palomar, aparegudes en nou volums entre 1930 i 1931 i finançades pel metge Josep Cararach que van ser reeditades en tres volums, el 1984, per Grup d’Andreuencs. Mossèn Joan Clapés i Corbera, […] Llegir més...
Quan escric un article, tot i fer-ho en el resguard íntim del despatx, ocult a mirades indiscretes, sempre em sembla que algun veí, des de la seva finestra, mira al meu recinte sagrat, ple de muntanyes de papers, i la veu de la consciència em fa empetitir, com endevinant que m’interroguen: contra què t’estàs queixant? […] Llegir més...
Els amants de la bona música diuen que en les lletres dels boleros hi ha tota la filosofia de la vida, però amb murrieria. Prou cert, perquè en la lletra dels cuplets hi ha una rèplica doble intencionada per a tot, cosa que ben pocs joves poden apreciar per què la gran majoria no saben […] Llegir més...
El modernisme arribà al món cultural català als anys noranta del segle XIX, en paral·lel als inicis teatrals d’Iglesias, amb Joan Maragall, Jaume Massó i Torrents, Santiago Rusiñol, apuntant des de l’Exposició de 1888 i tenint una gran empenta en instituir-se les festes modernistes de Sitges als anys 1893 i 1894, alhora que rebia ideològicament […] Llegir més...
