Un ministre català, Laureano López Rodó, va ser l’artífex del Pla d’Estabilització que l’any 1959 va marcar els camins de l’economia de tot l’estat, en el que s’anomenaria aleshores Plan de Desarrollo. ENASA, la fàbrica de Pegaso de la Sagrera, com totes les industries, tenia problemes per trobar especialistes. L’allau immigratori portava molts braços del camp a la ciutat, però poc qualificats: calien soldadors i torners, no simples manobres.
El Patronato Municipal de la Vivienda havia previst construir un polígon d’habitatges al Camp del Ferro, a la Sagrera, però les necessitats de la Pegaso van passar per davant. Els terrenys de la cruïlla dels carrer de Berenguer de Palou i del Pare Manyanet van ser cedits a l’Organización Sindical Española, la qual, en un tres i no res, va edificar el Centro de Formación Profesional Acelerada nº 2 –el número 1 s’havia inaugurat feia poc a Madrid– i, a la resta del terreny, anys més tard, s’hi va construir la zona esportiva d’Educación y Descanso, amb piscina inclosa.
El Centro de Formación Profesional Acelerada tenia per objecte fer cursos de capacitació de sis mesos, al cap dels quals el treballador sortia en condicions d’ocupar un lloc de treball d’especialista, amb lliçons també de Formación del Espíritu Nacional, la matricula podia formalitzar-se a la Delegació Sindical de la Via Laietana, al mateix centre o a la fàbrica de Pegaso.
El 7 de maig de 1960, avui fa 65 anys, el mateix cap d’estat Francisco Franco va venir a la Sagrera a inaugurar personalment el centre. Va arribar al matí i el van acompanyar totes les autoritats hagudes i per haver, el ministre de l’Exèrcit, el general Barroso; el de Governació, el general Camilo Alonso Vega; el de Treball, Sanz; el d’Indústria, el català Planell; el d’Educació, Rubio; el d’Habitatge, Martínez Sanchez-Arjona; el president del Consell d’Economia, el també català Gual Villalbí.
A més, la premsa de l’època anomenava més d’un cinquantena d’alts càrrecs, tots molt coneguts a l’època, com l’almirall Nieto Antunez, Mariano Calviño, Luys Santa Marina, el governador Acedo Colunga, el capità general Pablo Martin Alonso, el bisbe Modrego, el president de la Diputació de Barcelona, el marquès de Castelflorite, així com directors generals, secretaris generals, sotsdirectors i alts càrrecs de l’Organización Sindical Española, del Movimiento Nacional i de la Falange.
També van rebre Francisco Franco qui seria el primer director del centre, Fernando Novoa, i tot el claustre de professors. A qui llavors li deien generalisimo o caudillo, va arribar en cotxe acompanyat del ministre Secretari General del Movimiento, José Solís Ruiz, i els caps de les cases civil i militar del dictador, que va ser rebut amb crits d’entusiasme pel públic no massa proper a causa del cordó de seguretat.
Seguidament, i acompanyat pel ministre de l’Exèrcit, als acords de l’himne nacional, Franco va passar revista a una companyia del Regiment d’Infanteria Jaén 25, amb bandera, banda i música, que li va rendir honors. A continuació, va entrar a l’edifici recorrent les instal·lacions, mentre eren beneïdes pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus.
Els 280 alumnes de la primera promoció escolar van lliurar a Franco una rajola amb la seva efígie i una arqueta de fusta que havien fet als tallers. El ministre Solís va fer el discurs inaugural, abrandat, a la sala d’actes, explicant els propòsits de la modalitat accelerada dels estudis, i dibuixant un panorama d’immensos guanys i grans oportunitats per als alumnes, com es demostrava amb l’escola madrilenya que ja funcionava.
Franco va contestar llargament, i ambdós discursos es poden trobar a la premsa de la època, el de Franco destacant l’aposta per la formació professional. I, quan feia vint anys que havia acabat la Guerra Civil, els titular encara recollien expressions com «nuestro Movimiento Nacional ha surgido contra el abandono y la anarquia».
Ambdós discursos van ser interromputs en múltiples ocasions per visques i aplaudiments. Expressions que també van tenir lloc a la sortida de l’edifici, quan Franco va agafar de nou el cotxe per retornar a la seva residència temporal del Palau de Pedralbes.
Les obres de l’edifici, avui dedicat a l’Escola de Llotja, el Banc dels Aliments i altres usos, van costar trenta tres milions de pessetes i van anar a càrrec de la constructora Huarte y Compañía, ocupant un solar de vint mil metres quadrats. Havien començat el 5 d’octubre de 1958 i es van acabanr en menys d’un any, el 15 de setembre de 1959.
Per les seves aules van passar centenars de joves per aprendre oficis del sector de la construcció, com paleta, formigó, pintor, enguixador o fuster, i d’altres més metal·lúrgics com soldadura elèctrica o autògena, ajustador, llauner, planxista, torner, fresador, forja o electromecànica.
Aquesta va ser la jornada a la Sagrera. Feia ja uns dies que el dictador havia arribat a Barcelona, on encara romandria uns quants més amb diverses inauguracions. L’endemà de la del Camp del Ferro es va celebrar a l’avinguda Diagonal el Desfile de la Victoria, que Franco va presidir des de la tribuna.
Fotografies: Equipament recentment construït i acte inaugural | Arxiu
