Fa cinquanta anys s’inaugurava la tercera caserna militar de Sant Andreu

L’1 de juny de 1975, avui fa mig segle, també era diumenge i els diaris, que en festiu costaven 10 pessetes, no parlaven de res més que de l’arribada del president dels Estats Units d’Amèrica a Madrid, de la seva entrevista amb el dictador Francisco Franco i del seu passeig per Madrid. Ambdós van fer un recorregut d’una hora en cotxe descobert, aclamats per la multitud, com si el Reial Madrid hagués guanyat la Lliga. Bé, de fet la Lliga havia acabat el diumenge abans, i l’havia guanyat el Reial Madrid.

Enmig de tantes pàgines i pàgines del fet que el règim esbombava com un gran triomf, i més en uns moments en què la qüestió del Sàhara Occidental estava ben calenta, amb treballadors espanyols segrestats pels militants sahrauís, quedava petita la notícia que el vespre abans el Sant Andreu havia perdut 1 a 2 contra el Barça al Narcís Sala, en l’anada dels vuitens de finals del que llavors s’anomenava Copa del Generalíssim –actualment Copa del Rei– o una altre notícia que avui ens recorda que a Sant Andreu de Palomar hi van existir altres casernes, a més de la d’artilleria i la mestrança, situades al passeig de Torras i Bages.

Efectivament, a part de la caserna d’enginyers que durant molts anys va existir al carrer Gran de la Sagrera, i que avui poca gent recorda, els diaris d’aquell 1 de juny de 1975 parlaven de la inauguració, el matí anterior, de la caserna que Renfe va construir i cedir a l’exèrcit en els terrenys ferroviaris del final del carrer de l’Andana de l’Estació, cap a l’alçada d’on avui arriba el carrer de Palomar.

La nova caserna ocupava 9.375 metres quadrats i hostatjava el Servei Militar de Ferrocarrils, del seu Regimient de Mobilizació i Pràctiques. Tenia dormitori per a 120 llits, serveis, dutxes, cuines, menjador, infermeria, bugaderia, rebost i la llar del soldat. Pot estranyar, però en aquells anys els ferrocarrils i altres serveis eren militaritzables, i els seus treballadors en edat militar podien complir el servei en files en aquelles unitats.

A la caserna de Sant Andreu de Palomar, i desprès dels tres mesos de campament rebent la instrucció militar, complien el servei xicots que vestien de soldat, però amb l’uniforme tenyit de blau ferroviari. Molts eren fills de treballadors, i una de les tasques on eren més visibles per a la gent era fent la feina d’obrir i tancar les portes dels combois del metro, ja que llavors hi havia un empleat fent exclusivament aquesta feina. Naturalment, tots tenien llicencia per a anar a dormir a casa seva i a la caserna andreuenca només solien quedar una dotzena de soldats, als quals aquell dia els hi tocava guàrdia o algun servei.

L’acte inaugural de la nova caserna, celebrat al migdia del 31 de maig de 1975, significava suplir unes instal·lacions precàries i provisionals anteriors, que feia més de trenta anys que eren utilitzades per l’exèrcit. Hi van assistir el capità general de la IV Regió Militar, el tinent general Salvador Bañuls Navarro; el governador civil, Rodolfo Martín Villa; el governador militar, Ángel Vega Franco; el president de Renfe, Francisco Lozano Vicente; a més de nombroses autoritats.

Tot canviaria a la tardor d’aquell mateix 1975: Francisco Franco moria, es decidia que l’exèrcit espanyol abandonés el Sàhara Occidental i, dels assistents a la cerimònia inaugural, Rodolfo Martin Villa i Francisco Lozano Vicente, serien ministres del primer govern de la monarquia. En quant al tinent general Bañuls, moriría a principis de març de 1976 d’un càncer de pulmó, produint una baixa a l’escalafó que va ser coberta ascendint a tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, quan era a punt de passar a la reserva per edat reglamentaria. paradoxes de la història de la Transició.

En l’argot ferroviari als soldats se’ls deia prácticos, i molts dels que ingressaven voluntaris s’acabaven quedant com a treballadors després de llicenciar-se. La darrera promoció va ser l’any 1988 i, el 2008, la unitat va quedar integrada en un regiment d’enginyers i els seus terrenys en la trama urbanística del Pla Sant Andreu-Sagrera.

Fotografia: Vista aèria de les casernes, ara fa mig segle | Arxiu

Continguts relacionats

Televisió

Suplements

Opinió

Participació