Fa cinc dècades, la banda sonora dels estius estava formada per cançons on no podia faltar el darrer èxit d’un grup del Bon Pastor. Es tracta, evidentment, de Rumba Tres.
La seva época daurada va abraçar dues dècades: els anys 70 i 80 del segle XX. Per tant, aquest article recordatori bé es podria haver escrit en referència a qualsevol dels pics de popularitat que va assolir el grup, gràcies a les cançons que sonaven contínuament a la ràdio, a les festes majors dels pobles, i que la formació reforçava amb aparicions a la televisió i gires per tot el país.
En aquest cas, l’efemèride a recordar és que l’any 1975 va aparèixer l’àlbum Quiero ser feliz, una col·lecció de 12 cançons que acaba amb un dels seus èxits més clamorosos Perdido amor, una melodia inoblidable que alegrava qualsevol gresca fent moure l’esquelet, com es deia aleshores.
A més, el novembre de 2025 es compliran 10 anys de l’estrena del documental Rumba Tres, de ida y vuelta al festival In-Edit Beefeater de Barcelona, dirigit por Joan Capdevila Jr. i David Casademunt, en el qual, a més de repassar la seva trajectòria artística, es reflexiona sobre l’impacte de l’èxit i de l’oblit en la vida d’unes persones destinades a ser uns veïns com qualsevol altre del seu barri.
Precisament en aquest documental, Peret va concedir la seva darrera entrevista, en la qual va afirmar que Perdido amor era una de les més grans cançons de la rumba catalana.
Breu repàs de la història de Rumba Tres
Tot va començar al Bon Pastor, on van néixer i van créixer els germans Pere i Joan Capdevila. Allà també van conèixer a José Sardaña, un company d’infància que ja en aquells dies destacava amb la guitarra. La seva formació com a trio es va consolidar en el col·legi Cristóbal Colón, on van compartir pupitres i melodies. En una actuació benèfica organitzada pel centre parroquial del barri, quan encara no tenien nom artístic, van ser presentats espontàniament com Los Espontáneos i així van començar a fer-se coneguts en festes i celebracions locals.
En 1963 van acudir a Ràdio Barcelona per tal de participar en el programa La comarca nos visita, on el locutor Salvador Escamilla els va posar en el radar musical i els va facilitar el seu primer contracte discogràfic. Gràcies al seu talent precoç, el representant Ricard Ardèvol els va aconseguir els permisos necessaris per a actuar, malgrat la seva curta edat. Van recórrer Catalunya al costat d’artistes consagrats com Mary Santpere i Los Tres Sudamericanos, interpretant un repertori que anava des de boleros de Los Panchos fins a versions rumberes de la nova cançó, incloent una molt destacada d’A cara o creu de Lluís Llach.
El 1970 van adoptar el nom amb el qual entrarien en la història: Rumba Tres. El segell Belter els va batejar així, apel·lant a la simplicitat del trio rumber. Des de l’inici, van apostar per un estil alegre, festiu i accessible, fusionant l’ànima de la rumba amb el pop melòdic. Gràcies al descobriment del compositor Manuel Sánchez Pernía –a qui van conèixer després d’una actuació a Salamanca–, van gravar temes que acabarien sent himnes com Perdido amor i No sé, no sé.
L’èxit va ser fulgurant: en els anys 70, la seva presència a la televisió era constant, les seves cançons sonaven en discoteques i en festes patronals. Es vestien amb esmòquings dissenyats per El Corte Inglés i arribaven a realitzar més de 300 actuacions a l’any. Un dels moments estel·lars de la seva trajectòria va ser l’aportació musical que el trio va fer per a la famosa pel·lícula de cinema quinqui Navajeros, d’Eloy de la Iglesia, que, estrenada l’any 1980, comptava amb la cançó Y no te quedan lágrimas.
Durant els anys 80, la seva projecció internacional no va fer més que créixer. Encara que a Espanya alguns pensaven que s’havien retirat, la veritat és que vivien la seva major glòria a Amèrica. Als Estats Units, el seu tema Rumbamanía, un mix de 12 minuts, va arribar al número 2 del Billboard llatí. També van triomfar a Europa i van guanyar el prestigiós Festival de Sopot, a Polònia, el 1978. Fins i tot van considerar establir-se a Miami, encara que finalment van decidir quedar-se a Catalunya per a no allunyar a les seves famílies.
Aquesta és una de les grandeses del trio: la seva inclinació a les arrels de barri, la qual cosa els aporta una honestedat, humilitat i jovialitat absolutament naturals. Una altra és la seva història de treball unit al talent i a la passió. I també el sòlid esperit d’amistat que el desgast dels anys no ha pogut destruir. La seva pista pública desapareix el 2022, quan van anunciar la seva retirada dels escenaris.
Però la seva música continua sent actual. Només cal recordar que Y no te quedan lágrimas apareix en la sèrie de Netflix Asalto al Banco Central. La sèrie, estrenada al novembre de 2024, recrea el famós atracament al Banc Central de Barcelona l’any 1981 i utilitza una banda sonora molt cuidada per tal d’ambientar la tensió i el context històric. En concret, sona a l’episodi 5 de la minisèrie, al costat d’altres temes de l’època com Recuerdos de la Alhambra, de los Relámpagos, i No dudaría, d’Antonio Flores.
Fotografia: Rumba Tres, en una imatge d’arxiu de 2014 | Wikimedia
