Sobre Les garses es pot afegir que el dia de la seva estrena, el 25 de novembre de 1905, es produí a Barcelona un dels actes més repugnants, fins a les hores, de la seva història: tres-cents oficials de l’exèrcit espanyol reunits a les sales de banderes de les seves casernes sortiren al carrer amb sabres i destrals i sembraren el terror per tota la ciutat agredint pacífics ciutadans, destrossant establiments i assaltant i saquejant les redaccions del diari La veu de Catalunya i del setmanari satíric Cu-cut!, el primer a la Rambla i el segon a Cardenal Casanyes.
El militars estaven molestos per l’augment del catalanisme -‘el separatismo’, deien ells -, i la befa que sentien per part de la població cap a una institució que en el segle XIX havia perdut totes les guerres i colònies a Amèrica i Àsia, però no l’orgull i la insolència, ni el sentit de superioritat davant dels ciutadans, als quals tractaven com habitants de les colònies. Un acudit trivial a Cu-cut¡ va ser l’excusa per fer-se els ofesos i actuar salvatjament.
La notícia de l’assalt arribava al Teatre Romea a la mitja part quan assistien a la representació nombrosos catalanistes. El periodista Josep Roca i Roca, fins llavors poc favorable a entendre’s amb la Lliga, digué: Això no pot continuar; s’han d’acabar d’una vegada les nostres baralles; hem d’ésser una cosa tots els catalans. I la gent començà a comprendre la necessitat de concórrer a les eleccions en una candidatura unitària, de formar Solidaritat Catalana.
El 1906, quan Ignasi Iglesias escrivia a Germanor, la revista del Casino Andresense, va participar activament a un homenatge que els escriptors catalans van dedicar al seu admirat Henrik Ibsen, que havia mort a Oslo el 23 de maig d’aquell any.
L’estiu de 1906 el va passar a Sant Pol de Mar, fent vida amb els pescadors i mariners, allargant l’estada fins a l’octubre. Va ser llavors que va escriure La Barca Nova, publicada en el desè volum de les seves Obres Completes, afegint-hi un glossari mariner molt interessant, amb unes notes folklòriques també, mostra del treball de recerca previ en el món de la mar.
Estrenada la nit de 1 de maig de 1907 al Teatre Català Romea i repetida el 16 al Círculo de Propietarios de Gràcia, La Barca Nova, explica la decisió d’un pescador d’avarar una embarcació en festa assenyalada com a tabú trencant les supersticions que això portava malastrugança. És un altre cop el xoc entre modernitat i visió positiva de la vida contra la superstició lligada a les pors i a les tradicions.
El repartiment comptà amb Carme Jarque fent de Neus, l’extraordinària Margarida Xirgu com a Carme, l’Adela Clemente com a Rosera i Antònia Baró de Llúcia. En els papers masculins l’Avi Negre era Joaquim Vinyes, i la resta de papers es va repartir entre els Capdevila, Vicenç Daroqui, Miquel Sirvent, August Barbosa, Modest Santaolària, assumint el propi Iglesias la direcció de l’obra, amb els seus companys habituals.
Per cert que Iglesias discutí amb l’empresari si al cartell de l’estrena, l’1 de maig, hi havia de figurar o no Dia del Treball, llavors encara i durant molts anys, jornada reivindicativa i no festiva.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
