Cinc paisatges, cinc reflexions, cinc haikus

L’estiu és una època de l’any que propicia moments de pau que conviden a la lectura reflexiva.

Andreuenc m’ha ofert de nou la possibilitat de publicar algun dels meus textos en el seu diari com a preàmbul d’aquest temps de descans i de descoberta que suposen les vacances, per aquells que tenen el privilegi de disfrutar-les, i que és una època que convida també més a la lectura pacient i al goig estètic.

La meva resposta primera va ser declinar l’oferiment per no trobar res adequat ni novedós en la meva producció, ja que encara no he reprès l’escriptura, però de seguida em vaig en recordar dels meus haikus, que sí poden ser encaixar amb aquest propòsit.

Per tant, aquí teniu cinc petites composicions poètiques escrites amb una estrofa d’origen japonès anomenada haiku i que està formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5 que constiueix la primera part d’una tanka.

Mai m’hagués pensat que escriuria haikus, ja que tot el que és mètrica m’atabala i m’agrada per damunt de tot el vers lliure, però va ser a l’escola amb els alumnes de 6è de Primària quan vaig comprendre que, si ells eren capaços de fer haikus, jo també en seria capaç.

Els escric a mode de juguesca i els publico a Facebook i, de tant en tant, algun dels grans poetes a qui estimo i admiro em fan un ‘like’, deu ser per alguna cosa, oi?

Aquí en teniu cinc que van acompanyats d’una fotografia perquè, de moment, la meva concepció d’aquesta “manera“ de fer poemes necessita aquest suport visual que fa que m’inspiri.

Desitjo que els gaudiu i que els paisatges que molts de vosaltres podreu disfrutar durant les pròximes setmanes despertin també en vosaltres idees, emocions i sentiments de bellesa, la gran font de consol de l’ésser humà, com han desvetllat en mi les imatges que us comparteixo.

Teresa Surroca.