La idea d’ubicar en un sol equipament els diversos arxius municipals dispersos per Barcelona és un vell projecte que arrossega prop de 20 anys de converses, debats i propostes transversals. El juliol de 2017, per exemple, va tirar endavant una proposició a la Comissió de Presidència liderada per Junts per Catalunya (en aquell moment amb Jordi Martí) amb el suport d’altres grups, i el projecte ha tingut el suport o la confluència de diferents majories al llarg del temps (incloent etapes amb Barcelona en Comú i el PSC al govern municipal).
Lluny d’aparcar aquest projecte, l’actual alcaldia li ha donat ple recolzament i aquest estiu el va refermar amb un anunci que segurament va passar desapercebut per gran part de la ciutadania, més ocupada en gaudir del merescut descans vacacional o més pendent d’altres notícies.
El fet és que Jaume Collboni va declarar que la voluntat municipal és que durant aquest 2026 s’acabin tots els treballs administratius necessaris perquè les obres comencin l’any 2027, amb la previsió que s’inverteixi un total de 98,1 milions d’euros per rehabilitar els elements originals de l’edifici i preparar l’equipament per a la custòdia dels fons documentals, i per allotjar diferents espais de difusió cultural, com ara sales d’exposicions, aules didàctiques, un auditori i una gran àgora, entre d’altres.
Està previst que el nou Arxiu de la Ciutat de Barcelona obri al públic durant el primer trimestre de l’any 2034 a Can Batlló, on l’Ajuntament durà a terme una rehabilitació milionària: es conservarà el primer edifici construït als terrenys de Can Batlló l’any 1878, es consolidarà la xemeneia gran, la torre del dipòsit i, parcialment, el mur de tanca. La rehabilitació mantindrà la meitat de l’edifici de manera íntegra, mentre que l’altra meitat disposarà de fins a sis plantes on s’ubicaran els fons documentals. Tot plegat serà visible des d’una gran àgora.
Allà s’ubicaran l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) i altres que comprenen la ciutat en el seu conjunt o en gran part. En aquest sentit, la idea d’agrupar-los en un sol lloc sembla brillant, eficient i lògica.
Però el que no trobo tan encertat és que també hi vagin a parar allà els arxius municipals de districte. Aquests equipaments van començar a gestar-se cap a finals dels anys 70 i es van consolidar el 1988, precisament en un sentit contrari al que ara s’imposa. Els objectius aleshores eren, per una banda, la descentralització administrativa (acostar la gestió dels documents i l’atenció ciutadana als nous districtes de la ciutat) i la recuperació històrica (preservar la memòria i la personalitat històrica dels antics municipis independents, com Sant Andreu, Horta o Sants).
Resulta que ara, en plena era digital, quan es pot dur a terme una consulta documental des de casa, la documentació de territoris amb tanta personalitat com Sant Andreu, Gràcia i d’altres, que havien estat municipis independents i que encara ara tenen una personalitat definida, pròpia i complementària a la de Barcelona, ha de ser traslladada –espoliada és molt exagerat– a una altra contrada, renunciant a un altre bocí del seu patrimoni identitari en benefici de la gran ciutat.
