El 25 d’agost de 1899, en ple estiu i aquesta vegada amb els seus companys andreuencs de la Companyia de l’Avançada, durant aquelles festes modernistes que continuaven celebrant-se a Sitges des de feia mitja dotzena d’anys, en l’escenari del Teatre El Retiro, posaven en escena Lladres!… una obra curta però força original en el plantejament.
En el repartiment hi figuraven, a més dels inevitables companys i amics Joaquim Vinyes i Miquel Sirvent, Dolors Mas, Victor Baldirà, Agustí Gambús, Joaquim Quintana i Salvador Canta. Lladres!… es vol ambientar en un hostal de caminants, prop de Montcada i tracta de la cobdícia de qui porta una vida miserable i arrossega els seus cabals obsessionat en no ser robat, produint un final sorprenent.
Aquesta obra que a Sitges va gaudir d’un gran èxit, la va presentar-se poc després, el 18 d’octubre del mateix 1899, al Teatre Principal de Barcelona, però aquesta vegada amb actors professionals, encara que mantenint a Joaquim Vinyes en el seu paper. Lladres!… va ser un èxit i seria traduïda a l’italià per l’escriptor Carlo Borelli.
En menys d’un mes i novament al Teatre Principal, el 14 de novembre, Miquel Salvat li dirigia l’estrena de la comèdia L’Alosa, que havia escrit durant el més d’agost a Sant Andreu, drama en tres actes, amb Angelina Caparó com a Ester, Carme Parreño con a Angelina, Rosa Riera com a Lluïsa, Joaquim Vinyes de Don Valentí, el mateix Manuel Salvat de Jaume i Vicenç Barceló de Claudi.
L’acció en temps actual i en una petita ciutat secundària catalana, estableix la identificació entre l’home i la natura, en ella, diuen, fa el pas del modernisme regeneracionista, vers el naturalisme.
No gaires dies després, el 17 de novembre de 1899, Enric Borràs li estrenava al Romea la obra La Resclosa, drama en tres actes. Realment acabava el segle i amb encara no trenta anys, era un personatge reconegut teatralment. La seva passió pel teatre l’havia portat a una carrera meteòrica de menys de deu anys i no li havia estat gens fàcil, ni tampoc en el futur se li consentiria adormir-se.
El 1900 prologaria el llibre de poemes titulat Íntimes, del seu amic Jacint Capella, ben curiosament un Iglesias tant donat a presidir Jocs Florals o a col·laborar amb un article a revistes modestes o no, no és donat a prologar obres d’amics i coneguts, de fet tardaria divuit anys en prologar de nou una obra.
Tot i ser un personatge públic, de la vida privada d’Ignasi Iglesias en tenim detalls però no de manera exhaustiva. Ell va casar-se amb Emiliana Vinyes, germana de Joaquim, el company i actor de tantes de les seves obres. El matrimoni viuria molts anys al carrer de la Mare de Déu del Pilar número 10 de Sant Andreu, davant de la Lira.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Enllaços als capítols anteriors: (Capítol 1), (Capítol 2), (Capítol 3), (Capítol 4), (Capítol 5), (Capítol 6), (Capítol 7), (Capítol 8), (Capítol 9), (Capítol 10), (Capítol 11), (Capítol 12), (Capítol 13), (Capítol 14), (Capítol 15), Capítol (16), Capítol (17),
