El 19 d’agost de 2021 s’escauran cent cinquanta anys del naixement del dramaturg Ignasi Iglesias i Pujades, al carrer de l’Ordre, que avui porta el seu nom, de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar.
La data del naixement, en ple mes d’agost, en els dies caniculars, fa poc escaient la seva celebració, per això i des del primer moment el poble de Sant Andreu, que tant l’estimava i considerava, va decidir recordar la seva figura anualment, commemorant la seva mort, escaiguda el 9 d’octubre de 1928, acudint des del primer any al cementiri i en el següent inaugurant un nou sepulcre monumental, on any rere any, acudirien les entitats a dipositar la seva ofrena floral a la tomba del poeta, agafant com a data mòbil el diumenge més proper al dia del decés.
Tot plegat va durar fins el 1938, en plena Batalla de L’Ebre, quan és va realitzar la darrera. Tres mesos més tard, ocupada Catalunya, les noves autoritats no veien amb bons ulls a Ignasi Iglesias, autor que escrivia en català, era massa obert socialment i republicà de tota la vida, els homenatges públics no foren possibles i fins el carrer on va néixer, al qual havia estat donat el seu nom, tornaria a ser carrer de l’Ordre.
Poc desprès de la seva mort Edicions Mentora, amb distribució d’Editorial Joventut, va publicar, entre 1929 i 1937 els disset volums de Edició de obres completes”, on molts dels seus amics com Leandre Cervera, Pere Corominas, Prudenci Bertrana, les millors plomes del moment, van esbossar a cada volum uns traços complerts del seu caràcter i la seva vida.
El franquisme va representar una llossa de silenci sobre la figura d’Ignasi Iglesias i la seva obra, en conseqüència a Sant Andreu, es va mitificar la seva figura. En arribar a la transició d’admiració era prou gran però la majoria de gent no coneixia més detalls de la seva vida que els de tradició oral i no havia vist mai representada cap obra seva, tot i que L’Escurçó havia estat representada a la segona cadena de Televisió el 196…?.
L’octubre de 1976 es va recuperar la ofrena floral i el del 1996, en el 125 aniversari de la seva mort, editat per l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, vaig presentar la Ignasi Iglesias (Apunts Biogràfics), una trentena de pàgines que van apropar la figura al gran públic, treball que adaptat s’edità també a Finestrelles,8 Ignasi Iglesias, esboç biogràfic al 125è aniversari del seu naixement (setembre 1997) o actualitzats formarien part de Aproximació biogràfica a la obra d’Ignasi Iglesias introductòria del volum El Vell Carrilaire i altres narracions, (March Editor, El Vendrell 2009), redactant no menys d’una dotzena d’articles en diverses publicacions sobre la vida i obra d’Ignasi Iglesias, o fent-ne mitja dotzena de conferències. Avui, al cap de vint-i-cinc anys treballant la figura d’Ignasi Iglesias, arriben a través de Andreuenc, aquesta sèrie d’articles: Una vida de teatre, contribució a l’Any Iglesias, que puntualment aniran arribant al lector.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2023/05/publicitat-districte-sant-andreu-calidoscopi-cultural.png")
