Ignasi Iglesias va començar a anar a l’escola del mestre Marià Brossa i Arnó, un mestre actiu i lletraferit, que havia nascut a Sant Andreu el 8 de juny de 1831, cursant filosofia Barcelona, tenint com a mestre l’insigne darrer abat de Sant Pau del Camp en el moment de l’exclaustració, el Dr. Josep Zafont, acabat el magisteri amb divuit anys, però havent d’esperar per llei fins als vint per poder exercir com a mestre titular.
Marià Brossa i Arnó, el primer mestre d’Ignasi Iglesias, que té una plaça dedicada al seu nom al nucli antic de Sant Andreu, instal·là una escola el 1850 i per ella fins la seva mort el 13 d’octubre de 1881, passarien dotzenes d’andreuencs d’un parell de generacions, continuant encara la seva escola el seu fill Miquel.
Lletraferit, col·laborà en diversos diaris, dirigí Revista Andresense, però també va publicar mitja dotzena de llibres de text per a ensenyament, o el 1876 un Manual Completo de Hilatura. Primer alcalde constitucional de Sant Andreu quan la revolució de 1868, havia estat un dels fundadors de la Casa Asil, també d’un antic Ateneu Instructiu i ajudà a Sant Francesc Coll a establir a Sant Andreu l’escola de les Dominiques de l’Anunciata.
Un dels fills del mestre Brossa i company d’Iglesias, Jaume Brossa i Roger, una mica més jove, nascut el 1875 seria anys a venir un dels grans companys de joventut d’Iglesias, però d’ell, que també té un passeig dedicat a Sant Andreu, ja en parlarem més endavant.
La vocació teatral d’Ignasi Iglesias es va manifestar molt precoçment, explicaven els qui el varen conèixer de jove que sovint organitzava els jocs infantils amb els nens i nenes veïns del carrer o companys de l’escola, organitzant representacions teatrals, més o menys improvisades, o més o menys agafades d’obres que els diumenges veien a qualsevol de les moltes entitats andreuenques que organitzaven representacions teatrals. Invariablement Ignasi Iglesias feien en elles el paper de primer actor i protagonista, de fet tota la seva vocació literària arrenca d’una primera vocació com a actor.
Però aquell món idíl·lic de la seva infantessa, els jocs de carrer, els amics de sempre, l’escola de Don Marià Brossa, de sobte es va acabar el 1882, quan ell tenir onze anys, en aquells moments el pare, que seguia treballant a la ja aleshores Compañia de Caminos de Hierro del Norte de España, va ascendir de categoria i va anar a ocupar una plaça de cap de màquines a Lleida, fet que va comportar el trasllat forçós de tota la família fins a la Ciutat del Segre, on no tenia cap amic ni conegut, sent un trasbals molt fort per a ell, tot i que acabaria estimant-se la ciutat i de fet tota la vida n’estaria d’una manera o altra vinculat.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Capítols anteriors:
