Per les festes sitgetanes de l’any 1900 i al teatre del Prado Suburense, van provar la representació de la obra Mare Eterna. El propi Iglesias va dirigir l’obra, representant-la els seus companys andreuencs de L’Avançada, Susagna Molgosa, Guixer, Baldirà, Cussó, Sirvent, Quintana i Gambús, portant-la a la tardor a Barcelona, al Teatro Novedades, estrenant-li la Companyia d’Enric Borràs.
El tema de La Mare eterna era trencador i un escàndol a l’època. Es tracta d’un jove que ha promès a la seva mare en el llit de mort que seguirà la carrera eclesiástica. El jove es debat entre complir la promesa de fill a la mare moribunda o seguir el seu cor i instint, cap a l’amor d’una dona. Iglesias, contràriament als finals habituals de l’època, engega les sotanes al botavant i segueix els dictats dels sentiments.
La Mare Eterna va ser modificada per l’autor el 1916, retocant algunes escenes i diàlegs, però seguiria sent considerada com una de les seves grans obres, traduïda al castellà per Josep Jerique i Rafael Roa i a l’italià per Lluís Motta.
Paral·lelament, també al 1900, la companyia d’Enric Borràs li havia portat a Reus amb els seus bolos Foc Follet i La Resclosa. Allà, al Teatre Fortuny, les funcions van constituir un gran èxit. La revista Lo Somatent escrivia que ‘despertà l’interès dels pochs que a Reus se preocupan del moviment intelectual, ja que és dintre aquest moviment una figura de molt relleu’.
El mes de febrer de 1901, al Tivoli, Teatre Líric Català, estrenava La Reina del Cor, amb música del mestre Enric Morera. I com acostumava a fer, n’havia fet una primícia a Sitges any i mig abans, veient com funcionava per desprès fer-ne les correccions i presentar-la a la Barcelona, plaça de crítica ferotge i descarnada.
Morera, cinc anys més gran que Iglesias, va ser tota la vida un bon amic i col·laboraren en diverses ocasions, perquè Iglesias sovint va incloure cançons i música en algunes de les obres, quan no en va fer de totalment musicals.
Morera va ser un músic complet i de gran nivell, tot i que se’l recordi més per les seves inspirades sardanes com La Santa Espina, L’Empordà o La Sardana de les Monges, Morera també estava molt vinculat a Sitges a través de la seva dona que n’era i s’havien casat al Santuari del Vinyet.
Al Tivoli, poc desprès, representava Les Caramelles, i recuperava una obra de joventut que havia representat en els seus inicis teatrals a Sant Andreu feia deu anys. Es tractava de Els Primers Freds, que va ser tant durament tractada per la crítica que Iglesias mai més va voler que es representés, ni tant sols que fos impresa. Ja hem dit abastament que la crítica barcelonina sempre va ser cruel i despietada amb Iglesias fins al retret personal, com si el seu origen andreuenc fos un pecat original.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Enllaços als capítols anteriors: (Capítol 1), (Capítol 2), (Capítol 3), (Capítol 4), (Capítol 5), (Capítol 6), (Capítol 7), (Capítol 8), (Capítol 9), (Capítol 10), (Capítol 11), (Capítol 12), (Capítol 13), (Capítol 14), (Capítol 15), Capítol (16), Capítol (17), Capítol (18),
