Una vida de teatre, contribució a l’Any Ignasi Iglesias (25)  

El 1905, any que va estiuejar a Aiguafreda, estrenaria per primavera Gira-sol que passa amb discret èxit, però la veritable obra que el revalidaria seria Les Garses, estrenada el 25 de novembre de 1905 al Teatre Romea, i que va tenir un gran èxit en els posteriors bolos que es van fer per tot Catalunya.

En el repartiment Jaume Borràs feia de Pelegrí, Joaquim Vinyes de Dragó i Miquel Sirvent de Janot, veient-hi altres actors habituals com Jaume Virgili, Jaume Capdevila para i fill, Modest Santaolària, August Barbosa i Vicent Daroqui; en els papers femenins figuren Adela Clemente de Tresona, Carme Jarque de Lluïsa i Antonia Baró de Clementina; tots ells dirigits per Jaume Borràs.

A Les Garses, Iglesias defensa la dignitat del treball davant de la fortuna gratuïta i també és un anàlisi que la felicitat no arriba amb un cop de sort i que l’afany d’enriquiment desperta ambicions i cobdícia.

L’acció de Les Garses es situa en un poble no distant de la Barcelona de l’època i transcorre dins de la barberia local, on un barber reparteix apuntacions del número de loteria 10341, que presideix l’escena anotat. Tot passa el 23 de desembre quan s’ha rifat la grossa de Nadal i la il·lusió del premi i la decepció juguen com juga el reflex del mirall de la barberia sobre divuit personatges, la majoria masculins, com correspon a una barberia, que hi seran en escena al llarg de tres actes i prou gatzara.

Les Garses presenta una singularitat en tota la carrera d’Ignasi Iglesias: va ser l’única obra acceptada per la crítica que no va rebre els clatellots habituals que, si no tots, la majoria de crítics dedicaven a totes i cadascuna de les obres que ell estrenava; uns crítics xapats a l’antiga que no acceptaven el teatre modernista, on les protagonistes no eren princeses, sinó obreres de les fabriques, i els protagonistes els obrers del carrer, que parlaven normal i no declamaven fent grans gesticulacions i ganyotes.

Al qualificatiu de l’Ibsen de les Afores, li afegien que els drames de l’Iglesias no durarien més enllà del primer acte si un espectador obrís la cartera i li donés deu duros al protagonista; així doncs, en certa manera, Les Garses va ser la reconciliació d’Iglesias amb la crítica.

Traduïda al castellà per Antonio Palomero, s’estrenaria el mateix dia a Madrid que a Barcelona, car Iglesias no va permetre que allà s’avancessin al seu públic català, sent a Madrid tot un èxit, a l’igual que a Amèrica o a França, on sota el títol de Les pies i traducció de Georges Billotte va ser estrenada a Paris, el 20 de març de 1911, al Théàtre del Palais Royale per la Socièté du nouveau théàtre d’Art

Ara bé, durant l’estrena de Les Garses al Teatre Romea va tenir lloc un dels fets més repugnants de repressió de la història de Catalunya en aquell temps, un fet que va ser conegut a la mitja part per els espectadors i que els va indignar. Explique-m’ho.

Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21,  Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24,