A Sarajevo, Sèrbia, el 28 de juny de 1914, l’arxiduc hereu de la corona austríaca i la seva dona caigueren assassinats. Era l’espurna que mancava per a l’esclat de la I Guerra Mundial, o Guerra Europea, també anomenada en el seu temps la Gran Guerra, amb escenaris de lluita als mateixos Balcans i, sobretot, a les trinxeres del Marne i de Verdun, on una generació sencera de francesos, alemanys, anglesos, italians, austríacs, hongaresos, gent de tot arreu, deixaren els seus ossos per un pam de terra.
L’opinió pública i els intel·lectuals del país es dividiren, d’una part, en francòfils o aliadòfils, simpatitzants de França i els seus aliats, com els anglesos; d’altra, en germanòfils, simpatitzants d’Alemanya i els seus afins. Unes i altres potències finançaren la premsa que els hi era favorable. Aquí El Correo Catalán o El Día Gráfico, amb contactes amb certa burgesia i aristocràcia, eren germanòfils, mentre l’esquerra i la classe obrera era més bé francòfila, tot i que cal dir que no era una divisió exacte.Tanmateix, no cal dir que Iglesias, com la majoria dels intel·lectuals catalans, triaria l’opció francòfila o dels aliats.
També hi havia l’opció pacifista i neutral que adoptaren alguns partits, però en general no tenia massa predicament, de manera que si hi havia actes demanant aturar les armes, la majoria eren pro tal o qual facció, arribant en el cas de Madrid, a veritables batusses en una capital que es declarava totalment neutral.
Pels dies 12 al 14 de febrer de 1916, quan feia un any i mig que havia esclatat la guerra i començava la sagnant batalla de Verdun, un grup d’intel·lectuals catalans aniria a Perpinyà a fer un acte de suport a la causa francesa. Amb Iglesias hi anaven Àngel Guimerà, Francesc Matheu, Apel·les Mestres, Josep Pin i Soler, Pompeu Fabra, Santiago Russinyol, Josep Maria Sert, Lluís Millet, Narcís Oller, Josep Llimona, Pere Coromines, Pere Rahola, Albert Bastardes i tants altres com el metge homeòpata Joan Solé i Pla, un dels organitzador dels Voluntaris Catalans que van anar a combatre amb l’exèrcit francès, la majoria al Primer Regiment de Marxa de la Legió Estrangera.
Precisament Als voluntaris catalans seria un dels poemes que no figuraria a les poesies de les Obres completes, però sí al final del volum onzè, i que fou reproduït al programa d’actes andreuencs de l’aniversari de la seva mort l’any 1995, al mateix temps del seu redescobriment que havia estat publicat a un setmanari tarragoní de filiació republicana, amb data de 1916.
A Perpinyà, els visitants van fer diversos discursos i, en retornar, Iglesias va publicar a Germanor, de Sant Andreu, el març de 1916 en la seva segona època, les seves impressions de la visita al Rosselló.
Al llarg de tota la Guerra, la premsa de l’època anava plena d’articles i els esdeveniments se seguien des d’aquí, publicant-se fins i tot una revista titulada La Guerra, que informava del decurs de les campanyes amb profusió de il·lustracions i fotografies.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
