Veiem al capítol anterior que Margarida Xirgu estrenà algunes obres d’Ignasi Iglesias però de la majoria dels seus actors habituals en saben ben poca cosa, més enllà dels papers que havien representat en les seves o altres comèdies, mirant els elencs teatrals de l’època.
De Joaquim Vinyes, cunyat d’Iglesias, ni en sabem l’any de naixença ni el de la mort, però sí que podem deduir que serien d’una edat molt similar, de la mateixa quinta com se sol dir, quan en la primera joventut ja anaven de companys i compartien passió per el teatre. Vinyes formà part del grup de La Artística que acabaria anomenant-se L’Avançada i que des dels teatres de Sant Andreu portaven una activitat febril i foren els primes en estrenar les seves obres, acompanyant-lo alguns tota la vida.
Cap al 1903, Vinyes va fer el pas a professional, representant a més de obres del seu cunyat, d’altres de Russinyol, Pous i Pagès, Folch i Torras, Guimerà, Puig i Ferrater, Ambrosi Carrion o Josep Maria de Segarra al qual interpretava encara al Romea el 1932.
Antònia Baró era més jove. Havia nascut a Barcelona el 1870 i li portava catorze anys a la seva germana i també actriu Emilia, casada amb l’actor i escriptor Carles Capdevila. Va ser titular del Romea des de 1899 i l’any següent va triomfar amb la Lluïseta de La Filla del Mar, d’Àngel Guimerà, però amb La Barca Nova d’Iglesias va estar millor considerada. Representà sovint Russinyol. Guimerà o Sagarra, fins i tot va fer incursions en el món del cinema, morint a Barcelona el 1947.
Vicenç Daroqui i Carell va néixer a València el 1855, fill d’actriu. Era el veterà de la colla, ja que havia debutat professionalment al Teatre Odèon de Barcelona el 1876 i feu el teatre d’Eduard Aulés, Serafí Pitarra, les primeres obres d’Àngel Guimerà i el 1903, fent de Borra a Els Vells, va entrar a l’òrbita de les obres d’Iglesias, sense deixar els millors autors fins a 1922 que feia de Senyor Bernat a Matrimoni Secret de Josep Maria de Sagarra. Vell, malalt i sense feina de feia anys, el 1927 els companys li feren una gala benèfica i l’any següent l’Ajuntament de Barcelona li atorgaria una pensió morint el 1929.
Encara més veterà era Jaume Virgili i Oliva, nascut a Barcelona el 1842 i mort de tuberculosi el 1907 desprès d’haver representat el Senyor Trilles a La Mare, de Santiago Russinyol. August Barbosa era del 1870 i havia format part de la Companyia de Pius Daví i, a part, va ser autor i adaptador de nombroses obres, a més de director. Va morir el 5 de desembre de 1941.
Imaginem que Miquel Sirvent es portaria pocs anys de diferència amb Iglesias i Vinyes. Amb el seu germà el veiem en les primeres obres de l’Iglesias i desprès a ell en nombrosos èxits del seu amic o de qualsevol dels grans autors. Va morir el 1930. Adela Clemente i Ferran (Barcelona 1861-1910), casada amb Modest Santaolària, feia de Maria a Foc Follet el 1999. Li va estrenar força obra, com Santaolària (1852-1919), actor secundari amb molt recorregut. Ells havien fet molt teatre amateur i arribaren a professionals als noranta.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27,
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
