El 1911, quan Ignasi Iglesias havia deixat de ser regidor, retornaria al teatre però les circumstàncies havien canviat, desprès de la Setmana Tràgica el seu teatre social ja no impressionava com abans, el Romea havia canviat d’empresari, tot era complicat, a més ell, volgués o no, era un autor amb etiqueta política.
Si el 1908 quan va estrenar en Joan dels Miracles, una setmana després, el 22 d’abril, la Margarida Xirgú, amb en Joaquim Vinyes, en Miquel Sirvent o en Vicenç Daroqui li havien estrenat el drama en un acte L’Alegria del Sol, ara havia d’anar amb els manuscrits de les seves obres buscant on poder estrenar-les.
Finalment, va assolir estrenar Flors de Cingle, que era un poema dramàtic en tres actes, en vers, amb corals i dues cançons del mestre Cassià Casademont. L’obra la va dedicar A l’esposa de la meva ànima, Emiliana Vinyes, llum del meu pensament, consol de les meves penes.
Com l’acció esdevé al Montseny del segle XVIII, Flors de Cingle va ser estrenada el 3 de setembre de 1911 en sessió inaugural del Teatre de la Naturalesa de Catalunya, en l’espai natural del Bosc de Can Terrés, a La Garriga, que havia estat cedit pel seu propietari, Carles de Rosselló, en una iniciativa d’un amic d’Iglesias, Joan Nualart.
Dirigits per Jaume Borràs, van actuar tot un seguit d’actors i actrius que interpretaven a Iglesias per primera vegada, a excepció d’Enric Borràs i Joaquim Vinyes. En l’escenificació va contribuir-hi en Salvador Alarma i en els figurins el poeta i polifacètic Apel·les Mestres.
El mestre Cassià Casademont i Busquets, que encara avui recorden alguns melòmans de certa edat, havia nascut a Banyoles el 1874 i va morir a Barcelona el 1963, violinista, compositor i director d’orquestra que té obres tant reeixides com l’òpera La Dona D’Aigua, que havia estrenat aquell 1911, o La Mare. Va ser director d’Els Fatxendes i d’Orquestra Clàssica, ambdues de Sabadell, i de diverses corals; viola de l’Orquestra Pau Casals i col·laborador amb Apel·les Mestres i amb Enric Morera.
El 15 de novembre de 1912, al Gran Teatre Espanyol, al Paral·lel de Barcelona, estrenava L’Home de Palla, posant-la en escena el Sindicat d’Actors Dramàtics de Catalunya, amb Emilia Baró, el seu marit Carles Capdevila, l’inevitable Joaquim Vinyes, Rafael Bardem (actor teatral i de cinema, pare de la nissaga Bardem) i Avel·lí Galceran, que Iglesias ja coneixia d’En Joan dels Miracles i que en els anys anteriors a la guerra estrenaria totes les obres de Josep Maria de Sagarra, ensems de ser el gran galant, el guapo, del cinema d’aquell temps.
Desavinences entre Iglesias i l’empresari Ramon Franqueza impulsaren Sindicat d’Actors, que entre febrer i maig de 1912 canviava d’obra setmanalment al Teatro El Dorado però com perdien diners provarien a l’Espanyol entre octubre i febrer de 1913.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32,
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
