Joan Pallarès repassa l’homenatge que la gent de les arts va retre a Ignasi Iglesias al Teatre Novedades i al Parc de la Ciutadella.
El 4 de febrer de 1927, ‘La Llar Apagada’ assolia les cinquanta representacions i començava el gran homenatge a Ignasi Iglesias amb el Teatro Novedades a vessar de literats, artistes i politics. Primerament, es va representar La Senyora Marieta, havent de sortir a saludar Ignasi Iglesias després del primer acte. A continuació es representà La Llar Apagada, aplaudida llargament en acabar cada un dels actes, però sovint interrompuda amb aplaudiments al final de cada escena destacada.
Iglesias, molt emocionat i amb un fil de veu, es va veure obligat a pujar a l’escenari i pronunciar algunes paraules, sobretot d’agraïment: “Agraït per la bona intenció dels qui em volen elevar, però aquest és un homenatge a tot el Teatre Català, als autors i als actors. No em feu servir d’excusa per aquestes coses, jo sóc un home humil”. Després va esmentar i agrair a cadascun dels actors de l’obra la seva feina i va demanar finalment un record i un aplaudiment, primer per en Josep Pin i Soler, que justament havia mort el darrer 31 de gener, feia ben pocs dies, als vuitanta quatre anys, i després per en Conrad Roure, que amb vuitanta-cinc anys era el supervivent de tota una generació que va escriure “en el català tal que avui es parla”, lluny de la retòrica de jocs floralescs.
Encara durava el ressò dels aplaudiments, quan a l’endemà l’Orfeó Gracienc va dedicar-li una vetllada i, dos dies després, el diumenge 6 de febrer al Parc de la Ciutadella començaven a les onze del matí les sardanes, per les cobles Barcelona i Empòrium, a la plaça de la Cascada, preparades pel mestre Cassià Casademont, amb l’Orfeó Pirinenc, i el Cor la Floresta que escenificaria un fragment de l’obra Flors de Cingle.
Iglesias, envoltat d’amics, mirava la festa des de la terrassa del restaurant del Parc i a la una en punt, llavors el nostre país anava a hora europea, es va començar a omplir d’admiradors, a part dels esmentats a l’adhesió, i que la premsa en confirma l’assistència, altres es van adherir després, com Josep Santpere, Josep Maria de Sagarra, Pere Rahola, Enric Lluelles, etc. A la presidència, acompanyant Iglesias, seien Ramon Casas, Joaquim Clarassó, Santiago Russinyol, Enric Borràs, Enric Morera, Apel·les Mestres, Maurici Vilumara, Joaquim Cabot, Antoni Rovira i Virgili i Ambrosi Carrión. Abans de servir el primer plat, tots els comensals van signar el tiquet i li donaren en record a l’ homenatjat. Teresa Boronat es va adherir des de París.
Carrión va dirigir el brindis d’honor fent referència a l’esperit jove d’Iglesias; Emili Vendrell va cantar L’Emigrant acompanyat del mestre Balcells; Russinyol parlà amb humor i un deix d’emoció; Rovira i Virgili de compromís i ideals; Joaquim Cabot, com a president de l’Orfeó Català, i Enric Borràs també van pronunciar paraules d’agraïment.
Tampoc no es poden oblidar l’emotiva va ser l’adhesió d’El Celleret de Lleida, on es va representar la seva primera obra a l’adolescència i en temps de Dictadura, i l’única adhesió d’un organisme oficial: l’Ajuntament de Lleida, així com la presència d’obrers, un dels quals, Joan Ros Sabater entrà a la sala i es va fondre en una emotiva abraçada amb l’escriptor. Fins i tot, els presos polítics de la Model van proferir des de la presó crits de llibertat i després de l’acte, encara li van arribar cartes de Gabriel Alomar i Amadeu Vives.
Però encara no ha acabat l’homenatge i ara li tocava parlar a Ignasi Iglesias.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37, Capítol 38, Capítol 39, Capítol 40, Capítol 41, Capítol 42, Capítol 43, Capítol 44, Capítol 45,
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
per Joan Pallarès-Personat
