Una vida de teatre, contribució a l’Any Ignasi Iglesias (39)

El 3 d’abril de 1920, al Romea i amb Fàbregas com a empresari, Ignasi Iglesias estrenava La nostra parla, una defensa de la nostra llengua i en el acte tercer, un dels personatges, Xavier, pronuncia un brindis que fa:

‘Per l’esplendor de la nostra parla gloriosa, d’alta i antiga prosàpia, que a l’edat mitjana fou la dels reis d’Aragó i la  de la seva ben ordenada Cancelleria; per  ella, idioma d’Estat a Sicília i a Atenes i en la cort magnífica d’Alfons V a Nàpols; per ella, que la van usar els primers parlaments del món, i en la qual s’hi van escriure les primeres lleis marítimes, alço la copa i us dic: nois catalans, honreu sempre el nostre llenguatge nadiu, que en vostres llavis purs cada paraula serà com una flor. Quan en casar-vos formeu una nova família, conserveu-lo, geloses, com una herència sagrada, en la vostra llar, que ell, gentils damisel·les, és la llum i la veu de l’esperit, i quan sigueu mares enternides de dolor o encisades de goig, expresseu-vos també sempre en català amb els vostres fills. Desperteu en la nostra dolça parla, la seva tendra consciència, fent que estimin fins al sacrifici, que, així, i només així, devindran forts, dignes de la humanitat i de l’amor de Catalunya.’

Veiem en el text que l’Ignasi Iglesias de 1920 no és el de L’Escurçó ni el de Les Garses. Potser és el moment adient per esmentar que Ignasi Iglesias quasi mai no va escriure en castellà. Es poden comptar amb els dits d’una mà les col·laboracions no escrites en català, com la de La revista blanca de Madrid, parlant de Mossèn Cinto Verdaguer poc després de la seva mort a primers de segle, o alguna més a El diluvio.

L’any del qual estem parlant, pronuncià a l’Orfeó Gracienc, entitat amb la que mantenia uns cordials vincles, una conferència sobre la obra d’en Clavé ja que, com hem anat veient en capítols precedents, Iglesias era un fervent admirador de la la seva obra.

Un altre músic pel que sentia una gran admiració i van col·laborar moltíssimes vegades va ser Enric Morera. El 1921 en va publicar un biografia: Enric Morera, Estudi biogràfic. De fet, l’amistat venia de lluny, dels temps joves, quan el mestre Morera va musicar diferents poemes d’Ignasi Iglesias com L’Enamorada, La Serventa Bonica, La Verge Roja, La Florista, etc.; igualment, li feu les composicions corals que s’interpreten a algunes peces teatrals com Els Emigrants, Joventut o Les Caramelles, ensems amb la sarsuela La Reina del Cor que ja hem esmentat en el seu capítol.

També el 1921, el 18 d’abril li va ser estrenada altre cop per l’Empresa Fàbregas, al Teatre Català Romea, La Fal·lera de l’Amor, dirigida per Enric Giménez, que també interpretava el seu paper amb Emilia Baró, Maria Morera, i un seguit d’actors que no havien treballat mai amb Iglesias i s’havien incorporat a la companyia del Romea.

L’obra és una comèdia en tres actes, que en el volum novè de les obres completes apareix amb un article, Ignasi Iglesias i els infants, de Prudenci Bertrana. Just aquell 1921 apareixia l’assaig Infants i Flors. Iglesias no havia tingut fills en el seu matrimoni, però va dedicar diverses obres a infants. A l’Escola Bosc i a tantes altres, i a Colònies Escolars, era un visitant habitual i li encantava departir amb la mainada.

Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21,  Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37, Capítol 38,