El 1917, Evarist Fàbregas i Pàmies es va fer càrrec del Teatre Romea, propietat de Joan Roquer, el constructor de La Giralda de l’Arboç. Fàbregas era un empresari i banquer, republicà i catalanista, que havia nascut a Reus el 1868 i portava llargs anys de militància republicana arribant a primer alcalde de Reus durant la II República. De fet tota la vida va treballar d’agent de duanes, a Tarragona i a Reus, però la neutralitat d’Espanya a la Guerra Europea li va permetre fer una gran fortuna en exportació de vi i de fruits secs, sent també soci d’empreses de transports, obres públiques i navilieres.
Amb el Romea volia donar imatge d’estatus cultural, just quan engegava la Banca Fàbregas i Recasens SRC, que el 1920 es convertiria en Banc de Catalunya, esfondrat el 1931 per el govern espanyol. Ell va morir el 1938.
Tot just començar la seva gestió, a Iglesias li va oferir la direcció artística de la sala, però tot plegat va durar molt poc. El que sí que va aconseguir Iglesias el 1917 fou la publicació el 1917 del llibre Siluetes Ciutadanes, uns relats sucosos de personatges pintorescos.
Però anem a una nova estrena, el 1919, amb La Senyora Marieta, al Romea el 30 de novembre, repetia amb bona part dels seus actor: Joaquim Vinyes, Miquel Sirvent, Maria Morer, Elvira Fremont. Aquesta obra es reposaria al mateix Romea el 24 de març de 1950, amb Emilia Baró entre els protagonistes, una persona que amb la seva germana Antonia i el seu marit Carles Capdevila havien representat quaranta anys abans obras d’Iglesias.
S’havia aburgesat, cert, però no renegava dels seus orígens i continuava al costat dels obrers. Aquell 1919 publicava un article a La Comarca de Olot donant suport als treballadors del tèxtil que sostenien una llarga vaga que va durar cinc mesos.
El 8 de novembre de 1919 estrenava al Teatre Romea, Perdigons de Plata, una obra teatral curta i lleugera, anomenada joguina, d’un sol acte, que esdevé en l’època i té com a escenari un idíl·lic indret d’estiueig, amb quatre protagonistes que van ser dirigits per Enric Giménez, un actor que havia participat en papers secundaris en les darreres obres estrenades per Iglesias, nascut el 1868 a Barcelona i que havia destacat com a dibuixant i escultor, però que en la faceta d’actor estrenà Iglesias, Guimerà, Gual, en obres punteres, havent debutat ha el 1896 amb Espectres d’Henrik Ibsen:
Enric Giménez i Lloberas dirigiria estrenes com La Reina Jove i La Reina Vella, també dirigí estrenes de Joan Puig i Ferrater, Josep Pous i Pagès o el 1935, Roser Florit de Josep Maria de Sagarra, i igualment fou un destacat escenògraf en les obres que dirigia i feu incursions en el cinema.
Va morir a Barcelona el 26 de maig de 1939 havent atresorat un veritable patrimoni de documents teatrals, avui al Museu d’Arts Escèniques.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
