Una vida de teatre, contribució a l’Any Ignasi Iglesias (37)

Mentre seguia la Guerra Europea i Ignasi Iglesias portava des de L’Home de Palla, de primers de 1912, sense estrenar una nova obra, el dia de Sant Joan de 1916 tindria lloc l’estrena, al Teatre Principal de Terrassa, d’Els emigrants, on el mateix Iglesias, per indisposició de l’actor, assumiria el paper del protagonista, alhora que personalment dirigia l’obra que abordava, dins dels temes socials, el tema de l’amor a la terra.

El desembre d’aquell any, concretament la nit del 31 de desembre de 1916, al Centre de Dependents, oferia Les Flors de Maig. La relació entre el literat i el CADCI, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Industria, fundat al 1903, venia de lluny i es mantingué sempre. El veiem allà donant conferències als seus afiliats el 1912 i el 1913, o escrivint per l’entrega de premis del campionat de rem de l’any 1919.

Les Flors de Maig. Escenificació i glossa de la pastorel·la del mateix títol, de l’immortal músic-poeta J.Anselm Clavé, consta de quatre personatges, el poeta i tres noies joves, gairebé adolescents. Sota la direcció del mateix Ignasi iglesias, el paper de Poeta el representava en Ramon Tor i els de Roser, Elisabet i Bibiana, Ramona Mestres, Antònia Riera i Maria Vila respectivament, actuant el cor masculí de l’Orfeó Gracienc. L’obra té un proemi i un acte únic.

Amb un nou canvi d’empresari, al 1917 Evarist Fàbregas es feia càrrec del Romea. Això va permetre a Iglesias estrenar l’any 1918 L’Encís de la Glòria, drama en tres actes, amb deu personatges a escena, ambientat a la Barcelona d’aquell temps.

L’obra l’havia escrit a Vallvidrera, a la Torre de Elies Barberà, l’agost de 1917. Ignasi Iglesias des d’aleshores tenia llogada una caseta a Vallvidrera. També en aquells anys va canviar de casa, anant a viure a Barcelona al Passeig de Sant Joan, cantonada passatge Tasso, entre Diputació i Consell de Cent, tocant la plaça de Tetouan i ben prop d’aquell banc de la Gran Via de les Corts Catalanes on amb la Colla de Foc Nou parlaven hores i hores del teatre i d’Ibsen.

També per aquells anys i mancat de recursos, perquè la fama era alta però els ingressos molt baixos, va entrar de funcionari a l’Ajuntament de Barcelona, concretament a l’Arxiu Municipal, cosa que li permetia viure havent de fitxar i mantenir un horari laboral prou generós per poder continuar amb les seves activitats.

El 1914 havia mort l’actor Iscle Soler, i a poc a poc va anar creixent la voluntat d’erigir-li un monument que va cuallar en la formació d’una comissió executiva per defensar aquest projecte formada Lluís Duran i Ventosa, Ramon Vilaró, Antoni Piera Hortal, Francesc de P. Curet, Creus i Oliva, F. Mazarico, J.Torres i Riera i J.M. Llobet i el Ignasi iglesias. Els seus esforços es van veure premiats ja que el monument es va erigir i encara es pot veure al carrer Hospital, no gaire lluny del Romea.

També aquell 1918 prologaria la biografia de Narcís Monturiol, obra de Josep Puig Pujades, titulada Vida d’Heroi.

Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36.