Una vida de teatre, contribució a l’Any Ignasi Iglesias (40)

Hi ha una anècdota d’Ignasi Iglesias, esdevinguda cap als anys vint en un acte al Teatre Zorrilla, que era al Torrent de l’Olla de Barcelona, quan un interlocutor va manifestar la seva indignació en referir-se a l’acarnissament que li feia certa crítica al servei dels interessos dels empresaris que no volien fer teatre en català i, aleshores, Iglesias, impassible, afirmà: ‘Estic insensibilitzat a l’insult; no oblideu que he estat regidor.’

Des d’un bon començament la crítica i els afeccionats al teatre, l’anomenarien L’Ibsen català o, despectivament, L’Ibsen dels afores, en un clar complex de superioritat barceloní en relació amb qui venia de la perifèria recentment annexionada a la força a la ciutat. La raó està en la influència que, al principi, tingueren les obres d’Henrik Johan Ibsen en el seu teatre.

Ibsen fou un dramaturg noruec, nat el 1828 i mort el 1906 que influí, i força, en el teatre europeu de començaments del segle XX. Les seves obres més conegudes són Casa de nines (1879), Un enemic del poble (1882), estrenada a Barcelona el 1893, o Hedda Gabler (1890), també Espectres de la qual n’hem parlat anteriorment.

Joan Fuster afirmava que les obres d’Iglesias són ‘Drames severs, d’ambient proletari, i impregnats d’una ideologia reivindicativa’. Pere Coromines diu que eren ‘un espill que reflectia millor la passió obrera’ en un ambient modernista que, eminentment, era de caire burgués. Els personatges de les seves obres són els obrers de les fàbriques, que tan bé coneixia. Aquests apareixen amb cert enginy, però sempre és un enginy versemblant, creïble; alguns també han volgut veure-hi influències socialistes que, en el fons, no hi són en els seus drames, a més estirar arriben a fraternitat de casino republicà, a lloar les tres virtuts teologals, degudament laïcitzades.

El 1921 el Govern de la República Francesa li atorgà el preuat guardó de la Legió d’Honor per els mèrits en recolzament de la causa francesa en la passada guerra mundial. Aquell any, al Centre Obrer i Instructiu Andreuenc, intervindria en una vetllada necrològica  en homenatge a Ferran Turné, un lletraferit sagrerenc, gran amic d’Iglesias, que havia mort en accident en ser atropellat per un tramvia quan circulava en bicicleta, posteriorment també participaria Iglesias en una funció benèfica per a ajudar a la família de Turné, la qual havia quedat en precari.

Turné, mort en plena joventut i amb dos obres teatrals estrenades i molt estimat a La Sagrera, fou una mort sentida. En temps de la República, al carrer on havia viscut, Pacífic, li fou canviat en nom per Ferran Turné, l’any 2001, en el nou grup d’habitatges Sagrera 2000, construït sobre l’antiga La Espanyola, la factoria de la Fabra i Coats a la Sagrera, un dels nous carrers que parteixen de Berenguer de Palou, a continuació de Pacífic, li fou donat el nom de Ferran Turné desprès d’anys de feixugues gestions per part de la familia i l’Associació de Veïns de La Sagrera.

En aquells anys, Iglesias també escrivia a la revista La Mainada, una mostra més del seu interès per l’univers dels infants.

Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21,  Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37, Capítol 38, Capítol 39,