Una vida de teatre, contribució a l’Any Ignasi Iglesias (44)

Pel 1927, i sota la dictadura de Primo de Rivera, es celebraren semiclandestinament els Jocs florals de Barcelona a l’Hotel Colón. Això és una manera de dir perquè als diaris, la tardor de l’any anterior s’havia anunciat la composició de la mesa, presidida pel diplomàtic i erudit Eduard Toda, sent Ignasi Iglesias un dels mantenidors, Pere Vayreda, Llorens de Balanzó, Jaume Barrera i un jove Octavi Saltor actuant de secretari. Per cert, aquest darrer va ser un dels tres oradors la Diada de l’Onze de Setembre a Sant Boi el 1976 i encara a primers dels vuitanta va fer alguna conferència a Sant Andreu, al Centre Cultural Els Catalanistes.

Anàvem escrivint que els darrers anys d’Ignasi Iglesias eren un seguit d’homenatges i reconeixements, sobretot desprès de l’estrena d’Els Vells, quan totes les poblacions catalanes amb certa importància teatral organitzaven homenatges aquells anys 1927 i 1928. Per exemple en el darrer any, l’homenatge a Figueres va posar en escena Els Vells, i a Vilafranca del Penedès, al Casino de Vilafranca, representaren La Llar Apagada. Val a dir que el llistat que veiem d’obres d’Iglesias representades arreu és enorme. Obres com El Cor del Poble, desprès d’anys de no representar-se, tornen a ser habituals a escena. Moltes companyies d’afeccionats opten per les obres típiques, però d’altres tasten l’originalitat d’anar a l’Iglesias menys reconegut.

El 10 de gener de 1926 la crema de la crema dels artistes i intel·lectuals, van anar en tren a Sitges a homenatjar a Santiago Russinyol, entre els oradors, Pere Corominas i Ignasi Iglesias, també al vermut popular que es va fer en el seu honor a Barcelona, al Parc de la Ciutadella, el 24 de gener següent. Russinyol i Iglesias van ser els oradors del vermut-homenatge a la Ciutadella el 4 de juliol al pintor gracienc Antoni Fabrés i Costa, assistint unes cent cinquanta persones.

A primers de setembre, Enric Borràs portaria un bolo de Els Vells al Capitol de Santa Coloma de Gramenet per a la festa major de comiat a la colònia estiuenca. No cal dir que va representar un gran esdeveniment, com arreu on anaren aquell estiu, com a Vic.

Però no avancem esdeveniments, ja que el punt de partida de tota aquesta sèrie d’homenatges va ser l’arribada a les cinquanta representacions de La Llar Apagada, el 4 de febrer de 1927. Aleshores es va cridar a compartir “el pan y el vino” a la Ciutadella el diumenge dia 6, segons la promoció que van signar ni més ni menys que cent quaranta personalitats del món cultural, artístic, social, de la Catalunya del 1927.

Hi figuraven metges, arquitectes, escultors, dibuixants, pintors escriptors, és a dir, tothom. No mancava cap prohom viu del primer terç del segle XXè. I també veiem, poques, però algunes dones, que s’havien adherit a l’homenatge. La nota de La Vanguardia, deia de compartir, exactament, “el pan y el vino en un àgape de amor a él, y ofrecerle, al amor de un hogar simbólico, encendido por nuestro entusiasmo, el fuego del alma colectiva de la tierra catalana”.

Sens dubte, també representava un acte d’afirmació patriòtica en mig de la Dictadura.

Enllaços als capítols anteriors:

Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37, Capítol 38, Capítol 39, Capítol 40, Capítol 41, Capítol 42, Capítol 43,