Ignasi Iglesias es retira a Vallvidrera a passar l’estiu amb la salut ja força malmesa.
Hem llegit el discurs que va publicar la premsa indicant les paraules que es van dir en l’homenatge a Ignasi Iglesias, però no oblidem que estaven en plena dictadura del general Primo de Rivera i que hi havia censura de premsa, per tant, els diaris deien el que podien dir, i no el que es va dir, en aquest cas, El Noticiero Universal va ser multat al dia següent per haver publicat el discurs d’Ignasi Iglesias sense haver-lo passat per la mà del censor, la multa va ser de 500 pessetes.
Desprès de l’homenatge nacional a Ignasi Iglesias i l’èxit de La Llar Apagada, la salut d’Ignasi Iglesias, que aquell any 1927, per l’agost complia cinquanta-sis anys, es va ressentir. Els diumenges següents a Manresa, a Sant Andreu, a diverses entitats barcelonines, a Anglès, a Vilanova, fins el Novedades va iniciar la temporada 1927-1928 el 2 d’octubre amb La Llar Apagada.
Propi de la Dictadura Militar, el capità general Despujols va organitzar amb la Liga Cervantista Española per al 6 d’octubre de 1927 el Dia del Libro, organitzant conferències a les casernes, muntant per el dissabte 8, a La Rambla, una parada on gent com Russinyol, Vallmitjana, Corominas, Capdevila o el mateix Iglesias van signar exemplars dels seus llibres, que es venien amb un 10% de descompte.
El desembre de 1927 un dels actors veterans de les seves obres, Vicenç Daroqui, passava dificultats. Aleshores, la carta d’Iglesias va ser decisiva perquè a redós de Josep Santpere tots es posessin d’acord en fer les funcions el 16 d’aquell mes a l’Olympia, el Novedades, el Còmic i el Nou amb tres companyies i nombrosos actors.
El 1928 les seves obres estaven en cartell i eren, amb en Russinyol, els autors més representats arreu, però a ell se’l veia en poques mogudes, essencialment homenatges a amics i sessions benèfiques. El dia 1 de juliol al Gran Teatre del Liceu es va posar una placa en honor a Maurici Vilomara, que llavors complia vuitanta anys, la Xirgu, Maria Morera, Apel·les Mestres, Salvador Alarma, amb Ignasi Iglesias van anar a homenatjar a l’amic.
Uns dies desprès, el 15, a Figueres, la nova associació Atenea, al Casino Menestral, li va dedicar el debut, però aquell estiu en què el 19 d’agost complia els cinquanta-set anys, la seva salut estava molt malmesa, i va marxar, això sí, a la caseta de Vallvidrera, on faria vida tranquil·la. El dia 13 de setembre, que havia de pronunciar una conferència a l’Ateneu Polytechnicum, la premsa del mateix dia indicava que trobant-se malalt restava suspesa la conferència prevista.
Tampoc assistiria aquell cap de setmana al Tivoli on la companya de Gastón Mantua li reposava Foc Nou, finalment quan La Vanguardia, en l’edició de dimarts 9 d’octubre de 1928, indicava que des de la matinada del diumenge Iglesias estava molt greu, amb hemorràgia cerebral, tota la ciutat coneixia la mala notícia.
Enllaços als capítols anteriors: Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9, Capítol 10, Capítol 11, Capítol 12, Capítol 13, Capítol 14, Capítol 15, Capítol 16, Capítol 17, Capítol 18, Capítol 19, Capítol 20, Capítol 21, Capítol 22, Capítol 23, Capítol 24, Capítol 25, Capítol 26, Capítol 27, Capítol 28, Capítol 29, Capítol 30, Capítol 31, Capítol 32, Capítol 33, Capítol 34, Capítol 35, Capítol 36, Capítol 37, Capítol 38, Capítol 39, Capítol 40, Capítol 41, Capítol 42, Capítol 43, Capítol 44, Capítol 45, Capítol 46, Capítol 47,
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
