Una vida de teatre (14). Contribució al 150 aniversari d’Ignasi Iglesias

Entre els amics d’Ignasi Iglesias de la Colla de Foc Nou, dels anys noranta del segle XIX, que condirien col·laborant a L’Avenç, Alexandre Cortada i Serra era el més vell del grup. Ell havia nascut a Barcelona el 1865, i entre 1890 i 1893 a L’Avenç assumia funcions pràcticament directives amb en Jaume Brossa.

En aquells anys, promoguda i atiada per dues empreses pioneres de la fonografia, existia una guerra entre amants de Verdi o de Wagner. En Cortada era wagnerià, amb articles agressius i polèmics, propugnant un nacionalisme musical, veient en Enric Morera i d’atres una línia que podia definir un art musical català. Entrà a L’Avenç de la mà de Joaquim Casas i Carbó, per l’interés del Pompeu Fabra en gent que fixès les normes ortogràfiques.

Cortada, durant l’exili a París el 1897, coincidint amb la guerra de Cuba, formà part del Comitè Independentista Català que recolzava el moviment d’emancipació nacional de la illa i va morir a Barcelona el 1935.

Pere Corominas i Muntanyà, nascut a Barcelona el 1870, era el més polititzat de tots, militant del Centre Escolar Catalanista des de 1888, advocat des de 1892, el 1895 milità també al Partit Republicà de Nicolàs Salmerón i col·laboraria, com els altres, a L’Avenç o a l’àcrata Revista Blanca. Amnistiat del Procés de Montjuic, residí a Madrid, formà part de la Institución Libre de Enseñanza i el 1903 dirigia les finances de l’Ajuntament de Barcelona, destacant en la redacció del pressupost de cultura de 1908 o anant pensionat a Alemanya a estudiar els serves municipals.

Al retorn a Barcelona, tot i seguir col·laborant puntualment en alguns temes bancaris privats, es dedicà plenament a la política dins del camp republicà sent diferents vegades al llarg de tota la vida regidor o diputat, i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans i president de l’Ateneu Barcelonès 1928-1930. El 1931 s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya, seguint de diputat per Lleida i sent l’artífex de la part econòmica del projecte de l’Estatut de 1932. També fou Conseller de Justícia de la Generalitat el 1933 i va morir a Buenos Aires el 1939.

Jaume Brossa i Roger havia nascut a Sant Andreu de Palomar el 1875. També va ser col·laborador de l’Avenç i Revista Blanca, i dramaturg que estrenà un parell de drames i articulista i conferenciant polèmic. Era gendre del pedagog Francesc Ferrer i Guardia i des de l’exili orquestrà bona part de la campanya internacional de denúncia contra el procés de Ferrer com ho havia de fer quan el de Montjuic.

Abrandat i segurament el més intel·lectual del grup, va escriure en nombroses publicacions com El Diluvio, de la qual va ser director. Considerat un agitador, vigilat sempre per la policia, va morir el febrer de 1919 per l’epidèmia de grip espanyola. Aleshores, feia pocs dies que havia estat alliberat del vaixell presó on era reclòs preventivament per disposició del governador civil.

Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano

Capítols anteriors: (Capítol 1), (Capítol 2), (Capítol 3), (Capítol 4), (Capítol 5), (Capítol 6), (Capítol 7), (Capítol 8)

(Capítol 9)(Capítol 10) (Capítol 11) (Capítol 12), (Capítol 13).