Mentre Ignasi Iglesias, entre els dinou i els vint i dos anys, era una veritable màquina produint teatre, mentre les seves obres anaven triomfant a Sant Andreu i cada vegada era més admirat i preuat pels seus veïns, anava aterrant en altres cercles teatrals. El 1892 començava a col·laborar poc més d’un any a la publicació Teatro Regional, que abandona per conservadora, i el 1893 a la llavors Companyia Tutau-Mena, una de les grans companyies de Barcelona, al Teatre Calvo Vicó de la Gran Via de les Corts Catalanes, teatre que desprès s’anomenaria justament Gran Via i que li va estrenar el mateix 1893 L’Àngel de Fang, amb Emili Aroles, que tot i no representar un èxit de magnitud sí que va ser ben acceptada.
Aquell 1893 també la Companyia Tutau Mena, al mateix teatre, li va estrenar el 9 de desembre de 1893 el drama tràgic en tres actes, L’Escurçó, ambientada en el medi ferroviari, i diuen que en l’estació de Lleida. L’obra va constituir un bon èxit, tant pel tema atrevit d’un triangle amorós entre un ferroviari, el seu amic i company de feina, i la seva dona, com per les passions plenament desbocades i uns personatges ben traçats.
Òbviament, després d’aquest èxit li seguiria una nova obra, en aquest cas, un sainet, La Cançó Nova, que s’estrenaria el 25 de gener, i, ja com a autor provat, el 7 d’abril de 1893, els actors titulars de la companyia, Antoni Tutau i Carlota de Mena, van estrenar-li el drama en quatre actes titulat L’Argolla.
Antoni Tutau i Mascla havia nascut a Figueres el 1844 i en la seva època la Companyia Tutau-Mena, de la qual ell n’era primer actor, director i empresari, juntament amb la seva dona i primera actriu, Carlota de Mena, tortosina nascuda el 1846, eren tot un referent teatral a Catalunya, estrenant les obres d’Angel Guimerà, Josep Roca i Roca, Vidal i Valenciano. El fet que gosessin treballar amb un novell com Iglesias és, sens dubte, fruit del gran potencial que li veien com a autor teatral.
Tant Tutau com Mena van morir joves, el 1898 l’un i el 1902 l’altra, quan encara no havien fet els 58 anys, però a la mort d’en Tutau, cinc anys desprès d’haver estrenat les obres d’Iglesias, per contra del que diu algun autor andreuenc sempre parcial, no seria un revés per a la seva carrera perquè en cinc anys Iglesias faria molt de recorregut.
Primer s’ha de dir que entre el 1893 i el 1896 Ignasi Iglesias no va estrenar cap obra, però lluny de desanimar-se, amb el feix de obres que tenia ja escrites i amb els seus joves amics de l’antiga Artística, ja amb el nou nom de L’Avançada, van llançar-se a representar les seves obres per diferents pobles de Catalunya, professionalitzant-se.
El 1896 amb el seu company Ignasi Trullàs i Aulet com a director, i impresa a Asmarats, van fundar Revista Andresense, semanario independiente de asuntos administrativos, artes, industria, noticias y avisos de este pueblo, escrit en català i castellà, compartint pàgines amb Isidor Martínez o Melitó Gabriel Mateu, publicació que fou de curta vida.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Capítols anteriors:
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2018/02/publicitat-districte-de-sant-andreu.gif")
