Entre el mes de desembre de 1890 i 1891 a Sant Andreu i a casa de l’impressor Salvador Asmarats es va editar la revista El Fomento Andresense, que afegia al títol, revista semanal administrativa de anuncios, avisos y notícias de San Andrés de Palomar, amb redacció i administració a la Plaça Mercadal 39, en la qual participaven diverses persones de la vida associativa i cultural andreuenca del moment, amb el propi editor i impressor Salvador Asmarats, qui havia fundat la impremta al 1885, mossèn Andreu Collell, Melitó Gabriel, Josep Antich Subirana, Ignasi Trullàs o el propi Ignasi Iglesias.
El Fomento Andresense que es publicava en castellà, tot i ser clarament de tendència progressista, republicana i catalanista en les coordenades de l’època, no aporta massa cosa literàriament, tampoc en història local, però si que és una bona referència per conèixer les activitats teatrals d’Ignasi Iglesias en abundar les notícies sobre ell i sobre Ignasi Trullàs i les seves activitats, no en va Iglesias en va ser director de la publicació.
Iglesias col·laborava en d’altres publicacions de l’època, locals o foranes, com a La Bandera Catalana que si fem cas a mossèn Joan Clapés va ser el primer setmanari completament en català que s’edità a Sant Andreu entre 1892 i 1893, dirigit per Miquel Ximeno Planas.
Aquells anys en què en els cafès i les societats la tertúlia era la forma habitual d’entreteniment, Ignasi Iglesias i els seus amics freqüentaven el Casino Andresense, conegut popularment com El Casinet, ubicat a la plaça Comerç de Sant Andreu. Entre la penya del Casinet hi havia els actors Joaquim Vinyes o Miquel Sirvent, que serien sovint actors de les seves obres, a més Ignasi Iglesias es casaria amb Emiliana Vinyes, germana de l’actor, esdevenint ambdós amics i cunyats.
Respecte a les obres estrenades en aquella època, la dels vint anys d’Iglesias hem d’esmentar Esclaus del Vici, que va estrenar el 23 de setembre de 1891 al teatre de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, també un monòleg. Pel 1892 estrenaria una nova obra: Sortint de l’Ou; el jove literat s’ho havia agafat seriosament i la seva producció era febril: Els conscients, Els primers freds, Toc d’Oració, que sembla que desprès en alguna recopilació apareixeria com La missa de dotze, Els extrems de la vida, que és un diàleg entre un avi i el seu net, que protagonitzarien els germans Sirvent, o la sarsuela en dos actes, amb música del mestre Miquel Moncalp La nit de Sant Joan, estrenada, precisament, el 24 de juny de 1893, a la qual seguiria La barca del mal temps, una primera incursió en el tema mariner.
Aquestes obres les interpretaven, a més dels esmentats Miquel i Pau Sirvent o Joaquim Vinyes, els actors Antoni Cussó, Andreu Guixer o l’actriu Dolors Goula… tots de l’agrupació dramàtica andreuenca que ell havia fundat al Casino andreuenc i que primer s’anomenà L’Artística, i després, definitivament, L’Avançada.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Capítols anteriors:
(Capítol 1), (Capítol 2), (Capítol 3), (Capítol 4), (Capítol 5), (Capítol 6), (Capítol 7), (Capítol 8)
