Vençuda la voluntat paterna de que el seu fill estudiés per enginyer, van decidir de matricular-lo a l’Acadèmia Baixas amb la finalitat sobre tot d’inclinar la seva vocació teatral, que es debatia entre la dramatúrgia i l’escenografia, en una època de obres maximalistes, en que el decorat era molt valorat i apreciat pel públic, quan de fet els grans decoradors i escenògrafs gaudien de l’admiració i l’aplaudiment dels espectadors i eren valorats i preuats tant com els actors o els autors.
Iglesias, a més de l’Acadèmia Baixas, va anar a l’Escola de la Llotja, tant en un lloc com a l’altra va tenir grans mestres i companys que amb els anys, destacarien en el camp de la pintura i les arts. Un dels seus mestres va ser el pintor olotí Joaquim Vayreda o entre els seus companys Joaquim Mir i Trinxet o Isidre Nonell i Monturiol, ambdós de la mateixa edat que Iglesias.
Si d’aquests tres en tenim la seguretat documental, hem de suposar que en aquella època coincidirien eamb altres alumnes, com Xavier Nogués, Ricard Canals, Ramon Pitxot, Juli Vallmitjana o altres de la denominada Colla del Safra o també de Sant Martí pel poble on anaven a pintar, Sant Martí de Provençals, arribant sovint a Sant Andreu. o professors com Josep Mirabent o Antoni Caba.
Amb un mínim de formació començà a fer d’aprenent al taller de l’escenògraf Fèlix Urgellès i de Tovar, pintor i pare del qui seguiria els seus passos, Josep Maria Urgellès i Caminals. Fèlix Urgellès havia nascut el 1845 i abundantment guardonat, elogiat sempre per les seves escenografies de sarsueles, a teatres com el Liceu, el Còmic o el Nou, Principal, Circ Barcelonès, amb autors com Guimerà, Vallmitjana, havia fet societat en els darrers anys amb un altre gran escenògraf, Miquel Moragas, trancant el 1888, fent nova aliança el 1889 amb el seu nebot Salvador Alarma, al qual veurem treballar amb Iglesias sent també mestre de un altre gran escenògraf, ensems de cartellista i decorador, com Oleguer Junyent.
L’aventura escenogràfica duraria ben poc. Si Ignasi Iglesias de ben jove es va convèncer que les seves dots com a actor no eren les òptimes, tampoc les d’escenògraf li esqueien prou bé i malgrat que ni una ni l’altra les abandonaria al llarg de la vida, sí que pujà a l’escenari en contades ocasions però les seves referències teatrals són molt riques en detalls per a l’escenografia. Ignasi Iglesias, als dinou anys havia decidit dedicar-se plenament a la dramatúrgia, el món del teatre l’apassionava i a partir d’aquell moment es va dedicar a viure, o millor, a mal viure, del teatre.
Sens dubte un pols important el d’Iglesias, autor teatral residint a l’apartat Sant Andreu, lluny del rovell teatral barceloní, però amb un braó per l’art de Talia i uns actors amateurs, bregats i amb empenta, alguns dels quals farien carrera al costat del dramaturg.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Capítols anteriors:
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2018/02/publicitat-districte-de-sant-andreu.gif")
