Ignasi Iglesias havia arrelat completament a Lleida, on havia tancat la infantesa, va viure l’adolescència i arribà a la primera joventut, cursant-hi tot el batxillerat i fent-hi les primeres representacions teatrals, tant pròpies, com d’altres autors.
Sabem que el pare, obrer qualificat que havia assolit ascendir socialment a través de la mecànica, hauria volgut que el seu fill fos enginyer, i no sabem fins a quin punt els moviments laborals no estarien relacionats amb la seva il·lusió: trasllat a Lleida, que tenia institut per cursar batxillerat mentre Sant Andreu no; retorn a Sant Andreu, al costat de Barcelona, quan Ignasi havia acabat el batxillerat i podia començar a estudiar enginyeria, fos com fos, tot indica que les relacions paternofilials no serien molt bones i la negativa a seguir els estudis d’enginyeria, provocaria un drama familiar.
Cal tenir en compte a més l’escala de valors paterna, una persona forjada en l’esforç personal, que fa progressar i arribar a una bona posició social, estem parlant a finals del segle XIX, concretament al 1888, l’Any de l’Exposició Universal de Barcelona, segurament el mon del teatre i la faràndula, per a un ferroviari, no tenia res que admirar, al contrari, representava més la bohèmia i el caos.
Cal fixar-se també en l’any del retorn, 1888, un any que si bé a Sant Andreu no passava res, a pocs quilòmetres, a Barcelona, tenia lloc l’Exposició Universal en un temps que aquests certàmens internacionals duraven mesos, i a ells acudien les elits socials, la ciència, la tecnologia, mostrant els avenços de la època en tots els camps i de tots els països.
La de Barcelona, sense voler competir amb les grans capitals com París, venia precedida i prenia per model les de Frankfurt (1881), Bordeus (1882), Amsterdam (1883), Niça (1884) però el grup promotor inicials, forà i amb escassa ambició no va plantejar-la com una oportunitat per a la transformació urbanística necessària a la Ciutat, és va limitar a la reforma dels terrenys de l’antiga Ciutadella i poc més, sent simplement un negoci de un grup privat.
La fallida dels grup promotor a un any vista de l’exposició, amb el nom de Barcelona en joc, va provocar la reacció municipal de l’Alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, qui confià la continuïtat de les obres a l’arquitecte Elies Rogent, donant-li un impuls, dignificant zones de l’eixample i donant protagonisme a l’arquitectura.
L’Exposició, inaugurada el 20 de maig va ser tot un èxit, malgrat la modèstia comparada en les promogudes a la època pels grans estats, a ella s’associaren tota mena d’espectacles i el retorn d’Ignasi Iglesias a Sant Andreu va coincidir amb un gran moment teatral a la Ciutat, amb una efervescència poc comuna i plena de grans esdeveniments, estrenes i inauguracions de nous escenaris.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Capítols anteriors:
