Enguany s’escau el 150è aniversari del naixement d’Ignasi Iglesias, Andreuenc publica regularment un seguit d’articles amb la voluntat d’aproximar la figura de El Poeta dels Humils al gran públic i, majorment, als veïns i veïnes de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar, on ell va néixer.
Qui era Ignasi Iglesias? Ens hauran preguntat més d’una vegada persones inclús del mateix Sant Andreu, La resposta vaga de un poeta, un escriptor, un dramaturg, que sovint escoltem és massa superficial, per això tenim en el cent cinquantè aniversari un bon punt per apropar-nos a la seva figura i a la seva obra, per altra banda de temàtica
sovint prou actual, tot i els matisos ideològics, socials i tecnològics de més de cent anys de distància del moment dels seus millors drames teatrals.
Tots els grans poetes, escriptors, dramaturgs i literats catalans tenen dedicats bons estudis biogràfics, han estat tractats i estudiats abastament: de Verdaguer a Pitarra i de Maragall a Josep Pla, passant per Sagarra, Guimerà, Riba o Pedrolo per esmentar alguns, de tots se n’ha parlat i escrit força; d’Iglésias, en canvi, ben poc. Ja apuntaven que la llossa del franquisme va pesar molt sobre el seu teatre durant molts anys.
Ja el 1976, quan es va recuperar la ofrena floral el diumenge d’octubre més proper a la seva mort, en un opuscle de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, llegíem: ‘fóra bo donar un toc d’atenció als nostres editors, perquè fessin possible la difusió dels escrits del nostre poeta’, avui han passat quaranta cinc anys i poc cas se n’ha fet.
Ignasi Iglesias i Pujades va néixer el 19 d’agost de 1871 al municipi independent de Sant Andreu de Palomar, a la casa que era dels seus avis materns, els Pujades, família arreladament andreuenca, situada al número 37 del carrer de l’Ordre, vial que avui porta el seu nom.
El seu pare havia estat maquinista i en aquell moment era cap del dipòsit de màquines de la que el 1871 s’anomenava ‘Companyia del ferrocarril de Saragossa a Pamplona i a Barcelona’ que posteriorment per absorció a partir de 1878 seria la ‘Compañia de los Caminos de Hierro del Norte de España’, concessionària entre d’altres línies de la
de Barcelona a Lleida, una companyia vinculada al banques Manuel Girona, creada el 1852 i que construiria l’Estació del Nord de Barcelona, tenint els seus tallers i dipòsits a Sant Andreu, a on actualment és el parc i la zona esportiva i comercial de Can Dragó, on van treballar-hi nombrosos veïns i també van ser moltes les famílies, com el cas d’Iglesias, que van venir d’altres punts de Catalunya, atrets per la oferta de treball.
Iglesias va viure la infantessa en un Sant Andreu que tot i envoltat de camps i bones terres de conreu, els pagesos eren socialment un grup en retrocés, mentre que menestrals i burgesos ocupaven les places dominants de la societat i la classe obrera, de fàbrica, homes i dones, formaven la majoria de la societat andreuenca.
Fotografia: muntatge sobre una imatge del retrat de la tomba d’Ignasi Iglesias de Betevé | Jesús Manzano
Capítols anteriors:
