La tarda del dimecres 16 de setembre de 2020 m’arribava la trista notícia de la mort de la sagrerenca Núria Gispert. Patia un càncer i no va superar la intervenció a la que fou sotmesa. Va néixer el 6 de juny de 1936 al número 169 de l’actual carrer Gran de la Sagrera, on menys els mesos de guerra que pels bombardeigs va passar refugiada al Vallès, va viure-hi fins que es va casar amb el metge Enric Vidal. Llavors es va traslladar uns centenars de metres més enllà, al número 64 del carrer de Neopàtria.
Era neta del metge i regidor republicà per Sant Martí de Provençals i per Barcelona Bonaventura Gispert Brull, i filla del metge sempre vinculat a la Sagrera Bonaventura Gispert Vilà i de Josefina Feliu Pich. Va estudiar a Jesús i Maria, desprès el batxiller a Barcelona i va obtenir el títol de magisteri; però des dels 14 anys feia tasques de voluntariat en moviments catòlics, mestre de criatures de mare soltera, prostitutes i marginats de barris suburbials.
Lluitadora sempre, va participar en la dècada dels seixanta i setanta del segle passat en les AMPA del Col·legi Mare de Déu del Àngels i del Col·legi Jesús, Maria i Josep, en la fundació de l‘Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, del Club Natació Sant Andreu o l’històric Grup Drets Humans Sant Andreu.
Escollida regidora pel PSUC en les primeres eleccions democràtiques del 1979, i reelegida pel PSC, va romandre a l’Ajuntament de Barcelona fins el 1995, amb nombroses iniciatives socials, en especial engegar els nous centres cívics que van sorgir en els primers ajuntament democràtics.
El 1995 va ser cridada per l’Arquebisbe de Barcelona a formar part com a dona laica del Concili Provincial de la Tarraconense, entre 1998 i 2004 va ser directora de Càritas Diocesana de Barcelona i presidenta de Càritas Espanya entre 2002 i 2004. En dimitir va seguir el seu compromís progressista amb la defensa de la cultura catalana a través de la Fundació Pere Tarrés i de la Fundació Internacional Olof Palme, ensems de nombrosos entitats culturals o solidàries, participant en tertúlies radiofòniques, debats o conferencies.
Creu de Sant Jordi 2002, Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya 2013 i pregonera de la Mercè 2014, va molt estimada a la Sagrera i a Sant Andreu de Palomar, potser on menys reconeixements va tenir, fora del caliu i l’afecte del veïnat. Ara, en complir-se el cinc anys de la seva mort, ja es possible atorgar a un carrer el seu nom. Caldria que des d’avui sorgís a través de les entitats la iniciativa de fer-ho, i homenatjar a una dona lluitadora i compromesa des de la infantesa fins als darrers moments de la seva vida.
Fotografia: Núria Gispert a la Sagrera, l’any 2015 | Joan Pallarès
