El 19 d’agost d’enguany fa 150 anys que va néixer el Poeta del Poble. Avui entreguem el primer lliurament per tal d’entendre l’abast de la seva figura en vida. En aquest article, Antoni Rovira i Virgili afirma que Iglésias va ser estat el dramaturg que millor ha captat el cor del poble català.
EL POETA DELS HUMILS
Sabeu quina és la primera virtut de tota l’obra de l’Iglesias? Doncs, és l’amor: és a dir, l’amor humanitari, el sentiment actiu de la germanor de tots els homes, i fins de l’home amb les coses: és un posat d’home fort, enternit en la contemplació de la vida.
Aixó ha traspuat sempre de les obres de l’Iglesias, fins d’aquelles que semblen inspirades en tesis ben contraríes a aquell sentiment, fins en la sàtira més amargant, fins en l’himne més esbojarrat a l’individu triomfant; sempre en el
fons de qualsevol d’aquestes coses ni ha una ànima fortament enternida, que tesi, sàtira, himne o contemplació, tot ho resol en amor: totes les seves actituds es defineixen en el gest de l’home que abraca.
I aixó es veu fins en la seva figura personal física; mireu-se’l: és un home alt que es corva per a abraçar els mes petits; és una cara ferrenya que sempre està a punt de plorar de bondat, de plànyer a algú; perquè sempre hi ha algú per plànyer. Encara que no senti quixar-se a ningú, va pel món dient: pobrets! pobrets!, i està segur de què a cada instant sentirà arrencar un plor retingut que la seva paraula pietosa deslliurará.
Aquest és el misteri de l’atracció social que té l’Iglesias i el secret de la seva popularitat. No hi ha res més popular que el dolor, i el qui el coneix ja té obertes les portes del cor del poble, i qui el sap plànyer ja se’l pot teñir per ben guanyat. Perquè el poble té un gran instint per conèixer qui són els seus, i a la curta o a la llarga els tria bé.
A l’Iglesias l’ha triat bé, tot de seguida que l’ha conegut; perquè el seu tresor de simpatia és tan abundant que ni un moment pot amagar-lo, i a les quatre paraules que teniu amb ell o amb les seves obres, sabeu de seguida amb qui parleu; i mai més us enganya.
Per això de tots els poetes catalans ell és el més popular: i aixó és justícia del poble.
I jo voldria que aquesta justícia fos cada dia més eficac, més activa, més transcendental; que el poble trobés en l’Iglesias el seu heroi complet.
Joan MARAGALL
Fotografia: Díptc amb Joan Maragall i Ignasi Iglésias
