Guillem Sala (Barcelona, 1974), veí de la Sagrera i professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica també a la narrativa, àmbit en el qual va forjant una carrera on destaca la publicació de les seves dues primeres novel·les Imagina un carrer (Empúries, 2007) i La fuga de l’home cranc (L’Altra Editorial, 2019), a més de diversos relats, novel·les juvenils i guions per al cinema.
Però va ser l’any passat quan, arran de la publicació de El càstig (L’Altra Editorial, 2020), ha causat sensació en el món litetari català fins al punt que en alguns articles se li va atorgar el títol de ‘novel·la de l’any’.
L’argument es basa en les relacions que es forjant entre diverses persones que tenen com a nexe comú el fet de coincidir en un mateix institut de la Sagrera. Allà la Sandra és una professora ben considerada que fa dos anys que surt amb l’Albert, un escriptor que li havia fet de professor a la universitat, però del qual no acaba d’enamorar-se’n. A l’institut ha arribat Minu, un nou company que l’atreu, i a tutoria hi té un alumne, l’Izan, a punt de ficar-se en un conflicte i que necessitarà la seva ajuda.
El desenvolupament de la situació de partida, que està estructurat seguint els trimestres escolars i les vacances i té lloc a la Sagrera, Sant Andreu, Bon Pastor i Santa Coloma, s’anirà tensant de tal manera, que les emocions afloraran amb molta força, sobretot en el cas de la Sandra, que arrossega des de petita una relació turbulenta amb la seva família i està en guerra contra ella mateixa fins al punt que, per tal de redreçar el rumb, haurà de rememorar la seva infantesa.
En una novel·la amb tan bona consideració crítica, s’han destacat diversos aspectes: la construcció dels personatges, tant dels dos protagonistes, la Sandra i l’Izan, com dels secundaris i dels que funcionen com a figurants però que aporten a la història un entorn perfectament realista; el ritme, que va creixent en intensitat fins aconseguir cap al final un clímax frenètic; i la troballa d’una llengua, barreja de català i castellà, segons els personatges i les situacions, que reflecteix sense complexos l’ús real que en fan moltíssims parlants.
El càstig és una novel·la crua i vibrant, escrita amb una naturalitat inusual i amb dos personatges principals inoblidables amb la qual, segons explica el propi autor a La Vanguardia, ‘La idea és anar a la contra d’aquests relats adotzenats que són una translació de l’autoajuda a la novel·la. És una protesta contra l’obligació de ser feliç. Faig una reivindicació del dret de perdre perquè tinc la sensació que patir o ser infeliç s’ha convertit en una vergonya. La Sandra no és un personatge que es redimeixi a través del patiment, simplement és una perdedora’.
Fotografia: portada de El càstig i retrat de l’autor en un vídeo promocional de L’Altra Editoral | L’Altra Editorial
