Autor d’una quinzena d’obres de narrativa, alguna tímida incursió en altres gèneres i alguns premis literaris al llarg de 30 anys de dedicació, Jaume Benavente nascut a Horta, criat al Brasil i resident a Sant Andreu va escriure al 2013 l’obra que, potser, reflexa millor la seva geografia personal.
Lluny d’aquí, que és el cinquè títol de la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, publicada per l’Editorial Alrevés, és una ficció emparentada amb el model de la novel·la de personatges, però que confirma l’existència d’una galàxia benaventiana pròpia d’un autor madur.
Allunyada de la típica història de procediment policial (de fet, l’estament policial pràcticament no existeix), Lluny d’aquí és la crònica d’un cas criminal a través de l’òptica de Tomàs Darné, un experiodista de successos que viu a la Plaça Mercadal, i que viu sobreviu fent de taxista nocturn intentant superar una ruptura sentimental que agreuja el seu natural solitari, honest i descregut.
Només la relació amb el seu pare –llibreter del barri d’Horta, home llegit, d’esperit viatger i ànima d’artista– continuarà mantenint-lo lligat a la realitat. L’apropament hortenc s’intensifica arran del descobriment d’una inquietant problemàtica que afecta un amic de la família. L’interès per aquest cas el convertirà en un “detectiu” de circumstàncies. Tot plegat esdevindrà un revulsiu que l’ajudarà a iniciar el retrobament amb ell mateix, inclòs un viatge al Brasil.
Fidel al seu estil, la narració s’allunya del típic reguitzell d’escenes d’acció trepidant o de violència i prefereix recrear-se, amb un ritme pausat, en una visió existencial de la realitat marcada per la reflexió i la transcendència ja que el més important esdevé entendre els mecanismes psicològics que condueixemn els personatges a procedir d’una manera determinada (maldat, corrupció, odi, venjança, etc.) en un ambient sempre detingudament descrit.
Un registre de novel·la negra allunyat del cànon, però igualment vàlid i que juga amb dues contrades de Barcelona infreqüents en aquest tipus de narrativa, però que l’autor sap aprofitar a fons tenint en compte que ell es va instal·lar a Sant Andreu perquè l’any 1990 un amic li va dir que allà es venia una casa.
Fotografia: detall de la portada de la novel·la | La finestra digital
