L’actualitat veïnal d’aleshores no era molt diferent de l’actual: les altes temperatures, l’ús de l’espai públic, la Meridiana…
Feia calor aquella primera quinzena de juliol de 1974, tot just fa mig segle. La temperatura arribava a Barcelona diàriament als 28ºC i alguns dies es passaven dels 30º; cap de les nits no es baixava dels 21º i, a més, la contaminació es notava. La premsa va parlar del problema després de diversos dies de vent en calma i sense pluja.
Per tal de refrigerar-se, la millor solució era anar a cinemes com el Victoria, a la Rambla, que tenia refrigeració Carrier, i aquells dies feien pel·lícules estrenades feia pocs mesos, precursores del “destape” que vindria en un parell d’anys, com ‘Las Señoritas de mala compañía’, amb la Concha Velasco, o “Lo verde empieza en los Pirineos’, on sortia la Nadiuska mostrant els seus encants, una estrella fulgurant que ja ningú no recorda i que avui, amb 72 anys, en fa bastants que viu reclosa al centre psiquiàtric de les Hermanas Hospitalarias del Sagrado Corazón de Jesús, al poble de Ciempozuelos, a Madrid.
Les associacions veïnals creades majoritàriament feia un, dos o tres anys havien arrencat amb força arraconant les antigues entitats que, despectivament, s’anomenaven de “bombillaires” perquè no afrontaven els problemes greus del carrer, sinó que es limitaven a penjar il·luminacions nadalenques. De mica en mica es van anar cohesionant i el primer de juliol de 1974, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona anunciava la incorporació de 14 entitats, entre elles: Nou Barris, Sant Andreu, La Sagrera, Santa Eulàlia-Vilapicina…
En aquells anys, les associacions de la Sagrera i de Sant Andreu tenien molts fronts oberts. Lluitaven conjuntament per aconseguir que es dediquessin espais per atendre necessitats bàsiques com zona verda, escola pública i altres als terrenys que havia de deixar lliures ENASA, la Pegaso, alhora que CEVASA ja havia començat a edificar uns blocs de pisos a la zona més propera a la Meridiana sense tenir en compte aquestes demandes i que bona part de la fàbrica continuava la seva activitat, doncs no havia culminat el trasllat a la Zona Franca.
Mentre es lluitava per influir sobre el futur, transcorria la vida ordinària del poble amb les seves alegries i tristeses. El dia 5 de juliol moria a la seva casa del carrer Malats, el farmacèutic Joan Respall i Urpí, president de “La Previsión Obrera”, l’antiga societat mutual andreuenca. El comiat, molt concorregut, va ser a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
I finalment, aquell estiu la Meridiana, sobretot els diumenges, estava sempre embussada perquè unes obres a la carretera de Sabadell, al seu pas per Montcada, solien repercutir en les sortides dels que no agafaven l’autopista. Bé, és una manera de dir tenint en compte que aleshores la Meridiana mateixa era una autopista que s’endinsava a la ciutat fins a la plaça de les Glòries Catalanes.
Fotografia: aspecte de la Meridiana l’any 1982 | railsiferradures.blogspot.com
