L’establiment va patir diversos atracaments.
En urbanisme el temps és una mesura difusa com ho demostra el fet que el 1970 es van enderrocar les cases del carrer Gran de la Sagrera que va permetre que la prolongació del carrer de Portugal per tal de comunicar amb el de Berenguer de Palou. Aquest nou tram quedaria obert el 1973 i, fins el canvi de segle, gairebé trenta anys desprès, no es van fer els pisos de la promoció Sagrera2000 i el 2005 s’inauguraria la Residència per a Gent Gran.
Ara fa 50 anys, el dissabte 15 de desembre de 1973, en els nous pisos, Gran de la Sagrera 174 i Portugal 4, la premsa anunciava que aquell dia s’inaugurava la “Caja de Ahorros de la Sagrada Família”, una entitat fundada el 1926, l’any de la mort d’Antoni Gaudí, vinculada al Patronat de les Escoles Obreres del Temple, que el 1979 seria engolida per de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, desprès Caixa de Barcelona, “la de la fletxa” per el seu logo, i que com la resta acabaria dins la Caixa de Pensions, La Caixa.
El dia que la van inaugurar l’entitat donava mil pessetes per obrir un compte i, també en el primer mes, llibres, agendes i d’altres regals. Aleshores eren els temps esplendorosos de les caixes, quan regalaven vaixelles i coberteries.
La Caixa va ser “la dels veïns del barri”, perquè molts van passar a demanar una hipoteca, d’altres a domiciliar-hi la nòmina. Llavors eren temps de bonança, somriures, calendaris per Nadal i llibres per a Sant Jordi.
El dijous 14 d’octubre de 1976, sobre les dotze del migdia, en una època d’atracaments i repunt de la delinqüència, un home i una dona van entrar a aquesta oficina armats amb una escopeta i una pistola i, sense dir ni paraula, van disparar sobre el guarda de seguretat, Antonio Bueno del Valle. Seguidament van sostreure un milió de pessetes de la caixa, tancaren els quatre empleats a dins del lavabo i van fugir a peu, perquè sembla que va fallar el cotxe que tenien preparat.
El guarda de seguretat va morir només arribar a l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Just en aquells dies van haver quatre incidents greus en atracaments, ja que els guardes jurats armats anaven uniformats i els delinqüents sabien que si eliminaven l’única persona que els podia destorbar, no calia amoïnar-se més.
No era la primera, ni va ser la darrera vegada que la sucursal va ser atracada. En una ocasió va ser també una parella jove la que hi va entrar, emportant-se un botí escàs, però a més a més, els acompanyava una criatura i a la policia no li va resultar difícil de trobar-los, allà mateix, tocant el que avui és el Parc de la Pegaso, doncs li havien de donar de menjar.
I tal com al seu voltant van anar creixent les entitats de crèdit i estalvi, a la segona dècada del segle XXI van anar tancant totes, caient com a fitxes de domino. Durant el 2021, es va anunciar diverses vegades el seu immediat tancament, fent-se real abans d’acabar l’any i esdevenint una petita història més del barri que per ben poc no va arribar al mig segle.
Fotografia de portada: aspecte exterior de la sucursal | Arxiu Pallarès
Imatge: cartell promocional de l’entitat | Arxiu Pallarès
Fotografia interior: ballada dels any 30 al final de carrer de Portugal | Arxiu Pallarès
