La crònica negra de l’agost de 1923

Joan Pallarès recorda diversos fets d’un agost força convuls a Sant Andreu.

L’agost de 1923, en plena època del pistolerisme a Barcelona, a Sant Andreu va començar amb un  ensurt: un atracament per part d’aquelles bandes anarquistes que s’autofinançaven en la lluita contra els pistolers de la patronal, mitjançant aquests cops de mà.

El dissabte 4 d’agost de 1923, dia que les empreses abonaven el seu jornal, la setmanada,  als treballadors, era el dia propici per a obtenir un bon botí ja que es movien diners i calia aprofitar el moment.

Cap al migdia, a l’hora de costum, el cotxe de Francesc Sena i Roca s’apropava cap a la seva fàbrica, situada al torrent d’Estadella. El cotxe el conduïa el xofer de l’empresa, Joan Bonell i l’acompanyava amb la bossa dels diners el caixer Lluís Pérez. Venien del banc.

En un petit sac i una caixeta, portaven unes set mil pessetes  (ara serien 40€), per a pagar el setmanal de tots els  obrers de la fàbrica. Ja eren a tocar l’empresa, travessant el pont sobre la via del tren , quan aprofitant la reducció de velocitat del vehicle en aquell punt, van aparèixer els atracadors, armats de pistoles que, situats a banda i banda del vehicle, el van fet aturar amenaçant als dos homes que eren a l’interior.

Des d’estona abans de l’arribada del cotxe, algú havia vist a un xicot passejant en bicicleta per allà que cridava l’atenció pel maldestre que era: semblava com si estigués aprenent-ne. A l’alçada del pont sembla que aquest va simular una caiguda, obstruint el pas del vehicle, circumstància que va facilitar l’acció del grup.

Els van fer baixar, quatre dels atracadors van pujar al cotxe i van marxar amb els diners; tres es van quedar amb els assaltats Bonell i Pérez, amenaçant-los amb les pistoles. Van passar uns moments sense deixar d’apuntar amb les armes als atemorits, fins que els tres atracadors  van desaparèixer rere les canyes i vegetació que hi havia a la zona envoltant el camí.

El caixer Bonell i el xofer Pérez, a peu, sense el cotxe ni els diners, van arribar-se fins a la fàbrica i d’allà a la comissaria del Nord, que era al carrer Gran de la Sagrera, davant de l’actual parc de la Pegaso, per a denunciar a la policia els fets.

Justament el vehicle robat amb els lladres i el botí es va aturar més enllà, en direcció a Barcelona, cap al Clot, al pas a nivell del ferrocarril pel pas d’un tren de mercaderies, coincidint en l’aturada amb el Comissari Castellanos, que amb uns agents de policia viatjaven en una moto amb sidecar sense que aquests sospitessin res ni qui eren els ocupants d’aquell cotxe.

Els del vehicle es van fer escàpols, com els qui retingueren als atracats que marxaren a peu embocats, però les declaracions dels atracats, va permetre suposar que eren els mateixos que havien intentat atracar feia poc la Banca Padró, a Manresa i el garatge Ford a Barcelona.

Dimarts, davant del carrer València 228, prop a l’alçada amb el carrer Enric Granados, van trobar el cotxe. Era de color groc i feia un parell de dies que estava allà, fins que algú, estranyat, va avisar a la policia. A dins van trobar els papers del vehicle i també el sac, buit naturalment, on portaven els diners,

Sant Andreu va continuar distret aquells dies perquè si el robatori va tenir lloc dissabte, l’endemà a la plaça del Comerç per raons socials, o sigui, per diferencies sindicals, dos cobradors del tramvia de Sant Andreu es van estomacar de valent. El protagonistes van ser Fidel Martín Garcia contra Prim Farreras Farreras. No sabem quin era del sindicat Únic i quin del Lliure, però el primer va acabar el dispensari. Ambdós eren cobradors del mateix comboi de tramvia, un del cotxe motor i l’altre del remolc. Pel combat no va caldre abonar entrada ni bitllet, va ser gratuït.

Molt tranquil no era l’agost de 1923 a Sant Andreu quan voltava per aquí Ramon Rodenas Rodenas, un pistoler que va ser detingut a la matinada del dia 20 a la Rambla de Fabra i Puig. Era un home buscadíssim, que portava una pistola Búfalo, calibre 7,65 amb bala a la recambra per a disparar, portava també dinou bales i dos carregadors i no estava a la Rambla de matinada precisament passejant.

Rodenas, també anomenat “El Rabadà”,  tenia llavors 24 anys, valencià d’Enguera, un munt de detencions i feia dos anys havia estat ferit greu en un enfrontament amb rivals; l’any anterior havia participat en l’atemptat contra el capdavanter sindical de la CNT Angel Pestaña a Manresa i l’esperava a la porta de l’hospital a que rebés l’alta per rematar-lo, feia de tintorer a Sant Andreu, on vivia i era un destacat pistoler del Sindicat Lliure.

Rodenas , company d’un altre pistoler anomenat “El Xato de Sant Andreu”, tindria una cursa sanguinària fins que a la Sagrera, a Bofarull cantonada Espronceda, avui barri de Navas, on vivia llavors, el 23 de gener de 1930, a les vuit del vespre, entre la fosca, sense dir-li paraula, dos o tres persones van disparar-li, matant-lo.

El cadàver presentava dos ferides de bala. Aleshores tenia 30 anys i s’havia casat. Primo de Rivera, el dictador que l’havia protegit, dimitiria i s’exiliaria cinc dies després. El sumari de la mort de Rodenas va ser tancat al cap d’uns mesos  amb la nota “los causantes no han sido habidos”.

Fotografia: il·lustració d’època | timetoast.com