La cabina del carrer de Portugal és testimoni d’una època no tan llunyana.
El 13 de desembre de 1972, TVE, llavors només hi havia dos canals i ambdós eren estatals, va estrenar un mig metratge dirigit per Antonio Mercero, qui havia fet el guió amb Jose Luis Garci i interpretat per José Luís Lopez Vázquez, titulat “La Cabina”, sent un èxit de públic i rebent nombrosos guardons.
Malgrat el pas del temps, el seu argument absolutament kafkià aguanta prou bé els cinquanta anys que han passat des de la seva estrena, cosa que no es pot dir del mobiliari urbà que va donar títol a la pel·lícula. Avui dia poques són les cabines telefòniques que es poden veure al carrer, testimoni d’una època passada que fa pensar que les formes han canviat, però no el fons.
El desplegament de les cabines telefòniques als carrers va començar l’any 1962. Aleshores, Telefònica li va encarregar a la seva filial CETESA la cura de les cabines, que portava el seu departament de Cabitel, amb les divisions de publicitat, manteniment i recaptació.
El 15 d’octubre de 1985 es va iniciar el procés d’alliberar el mercat de la telefonia, sent els dos primers terminals de venda lliure el fax i el telèfon mòbil que, a un preu de mig milió de pessetes cada un, tardaria un temps a expandir-se. El cert és que al cap de deu anys, pels volts de 1995, la tinença d’un mòbil es podia considerar imprescindible professionalment i, poc després, va esdevenir d’ús universal entre la població.
La utilització del mòbil va ser proporcional al desús de les cabines. A primers del 2020, es va anunciar la desaparició gradual de les 14.000 cabines existents a tot l’estat. La pandèmia va aturar la feina que avui dia continua i resulta ben estrany trobar telèfons públics ja que la majoria, a causa del vandalisme, han quedat reduïts a un pal de suport i un robust aparell penjant.
El mapa actualitzat de cabines públiques a Barcelona en marca una dotzena i sembla que en els darrers mesos han anat retirant el centenar i mig que restaven, però el cert és que a La Sagrera, al carrer Portugal i just en un lloc de no gaire pas, en queda un exemplar que recorda que durant un temps van ser molt útils, uns anys en què viure sense mòbil era perfectament factible.
Mentre la tinguem, gaudim-la, portem-hi als fills o als néts, agafem el mòbil i fotografiem-los al costat d’una relíquia, una instantània que dins d’un parell de generacions, ells podran mostrar, amb orgull, als ulls atònits dels vostres rebesnéts.
Fotografia de portada: collage amb diverses imatges de la cabina del carrer de Portugal | Joan Pallarès i redacció
Fotografies interiors: fotograma de la pel·lícula La cabina | zeppelinrockon.com / fotografia amb la cabina sencera del carrer de Portugal | Joan Pallarès
