Sobre aquesta Mercè també planen alguns dubtes sobre els futurs alcaldables; sobretot en el cas de Xavier Trias (Junts per Catalunya).
La tardor de 1996 l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va anunciar que deixava l’alcaldia més o menys dient: “l’any vinent per les festes de la Mercè, a Barcelona tindreu un nou alcalde”.
A partir d’aquell moment, es van disparar tota mena de rumors i es van fer quantes especulacions eren possibles. Els periodistes no deixaven de preguntar-li si això ho feia per presentar-se a les eleccions a la Presidència de la Generalitat previstes per al 1999; ell contestava amb evasives: “La mesura de la meva ambigüitat és la mateixa mesura de la seva ansietat”, deia.
L’executiva del PSC també es mostrava descol·locada i deia que el candidat continuava sent Joaquim Nadal, malgrat que dins del partit a alguns se’ls encenia l’engrescament, però Pasqual Maragall continuava dient que “Quinze anys fent d’alcalde és massa temps”.
Va passar gairebé un any, el PSC, que en aquells moments tenia 16 regidors i governava amb IC i ERC (desprès PI), va tenir feina per trobar un substitut, un perfil carismàtic, es feien quinieles, Xavier Casas, Albert Batlle, Antoni Santiburcio; al final el delfí va ser Joan Clos.
Maragall, tal com ho va anunciar, va restar al peu del canó fins al darrer dia. El comiat, més que apoteòsic, va ser faraònic: el vespre del 23 de setembre de 1997 al Palau Sant Jordi guàrdies de la muntada de gala amb casaca vermella, llança i casc de plomalls van fer passadís a l’entrada; tot el terra del Palau era cobert de moqueta especial amb missatges escrits; tot el moviment social, cultural, veïnal i polític de la ciutat hi era representat; teca de qualitat, cava a raig, més fato; un focus anava seguint el recorregut de Pasqual Maragall saludant a la gent per tot el Palau i, finalment, de postres, una mona enorme de Ca n’Escrivà, de xocolata, de l’alçada d’una persona, reproduint la façana de l’Ajuntament.
Els diaris del dia següent deien que la festeta de comiat, que alhora era la recepció anual de la Mercè, havia costat més 300.000.000 de pessetes, o sigui cap als dos milions d’euros ara.
El divendres, 26 de setembre de 1997, Joan Clos i Matheu, als seus 48 anys es convertia el nou alcalde de la ciutat. Metge anestesista de la primera promoció sorgida de la Universitat Autònoma de Barcelona (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), demostrant la seva capacitat de gestió ben jove, el 1977, quan amb 28 anys va dirigir dos anys i mig l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, i que era regidor a Barcelona des de 1983.
Fa 25 anys Barcelona estrenava nou alcalde. Ho va ser fins el 8 de setembre de 2006, quan marxà com a ministre d’Indústria. Desprès d’ell la ciutat n’ha conegut tres més, ha passat un quart de segle, un temps més que suficient per a veure els errors i els encerts, per valorar un època o, almenys, com s’ha volgut fer aquí sense anar més enllà, recordar un fet.
Fotografia de portada: el 2006 Jordi Sevilla, Joan Clos i Joan Saura presideixen la constitució de la Comissió de Col·laboració Interadministrativa | Ministerio de Política Territorial
Fotografia interior: 2n Congrés International Congress On Urban Landscape, celebrat a Barcelona el 2017 amb un homenatge a la campanya Barcelona Posa’t guapa i els alcaldes que la van recolzar: Pasqual Maragall, Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Janet Sanz en representació d’Ada Colau | paisajeurbano.barcelona
