Limpacte dels Jocs Olímpics al districte 30 anys després (7)

Joan Mora va realitzar l’escultura que Joan Samaranch va regalar a Barcelona com a record dels Jocs Olímpics i que va suscitar una agra polèmica 20 anys després.

Un altre llegat andreuenc als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en aquest cas més sentimental qui immobiliari i de caire totalment artístic, va ser el regal que Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, va fer el 1996 a la ciutat de Barcelona, en aquest cas una escultura hiperrealista, d’alt valor artístic, encarregada a l’escultor Andreuenc Joan Mora, realitzada al seu taller obrador del carrer Otger.

El monument, una gran bossa de viatge esportiva, amb la torxa olímpic ajaçada a dalt, en marbre fosc, fou instal·lada al vestíbul de l’Ajuntament de Barcelona a la Plaça de Sant Jaume, amb una peanya de marbre on en un cantó hi havia una placa acreditant l’autor i en altre la inscripció en català El President de Comitè Internacional Olímpic J.A. Samaranch a la seva ciutat en record dels Jocs de la XXV Olimpíada. 

L’andreuenc Joan Mora, una persona molt coneguda i estimada al Poble de Sant Andreu, on va néixer el 1944, morí el 2017, sense estalviar-se la insídia de veure com l’estiu del 2016, a proposta de les inquietuds intel·lectuals d’un regidor de la CUP, anomenat Joan Garganté, el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, com anunciava el regidor portaveu de govern, doctor en dret, Gerardo Pisarelo, retirava l’escultura del seu lloc per ser un regal de Samaranch, persona amb un destacat passat franquista.

Desprès la polèmica es diluí en esborrar el nom de Samaranch, però encara en un darrer estira i arronsa el PP presentà a la tardor una proposta per a fer marxa enrere en l’esborrat recolzada amb els vots de CiU, C,s i PSC que s’imposaren als de Comú, ERC i CUP. Aleshores l’ajuntament va haver de fer marxa enrere, però van tenir la brillant idea de traslladar l’estàtua al Museu Olímpic, a la qual cosa Joan Mora es va oposar de manera rotunda.

En definitiva, una agre polèmica que va esquitxar els darrers mesos de la seva vida. Va morir el 17 d’octubre de 2017 i, això sí, l’Ajuntament li va lliurar finalment la Medalla d’Honor al Mèrit Cultural lliurant-li l’octubre de 2018, quan feia un any que era mort, però a l’acte assistiren tots els representant polítics.

Acabament.

I el 9 d’agost s’apagà la flama del peveter, el Cobi (aquella mascota controvertida amb un nom, vist des d’avui dia, ben poc afortunat!) va prendre forma de globus il·luminat i va enlairar-se en la negra nit, creuava el cel barceloní i emprenia un viatge mar endins mentre tots miràvem bocabadats com anava desapareixent. Després, acabat l’encanteri, la vida continuà i tots plegats, quedàrem… amics per sempre.

Redacció: Joan Pallarès i Jesús Manzano.

Fotografia de portada: Aurigues olímpics, de Pau Gargallo, a Can Dragó | wikipedia

Fotografia interior: pàgina del Mundo Deportivo amb la notícia del primer partit de la UESA a Montjuic | mundodeportivo.com