L’impacte dels Jocs Olímpics al districte 30 anys després (5)

La participació social i esportiva en els Jocs del 92.

La torxa amb el foc olímpic havia estat encesa a la muntanya de l’Olimp el 5 de juny, desembarcant, com els grecs el segle VI aC, a Empúries el 13 de juny i fou passejada per Catalunya i per l’estat espanyol, fins per les Canàries i les Balears, per arribar a Barcelona el 24 de juliol desprès de gairebé sis mil quilòmetres, passant per sis-cents cinquanta-dos municipis i en gairebé nou mil cinc-cents relleus.

A Barcelona recorregué els deu districtes, un periple de seixanta quilometres fins a Montjuic, on l’arquer Antonio Rebollo va disparar la fletxa encesa al peveter, iniciant-se els Jocs. Tot i ser de nit, com el temps i l’esdeveniment  convidaven a sortir, els carrers estaven plens. Sant Andreu va ser un dels districtes on la ciutadania més va abocar-se al carrer: El País va parlar de trenta mil persones als voltants de la plaça Orfila.

El recorregut andreuenc va passar pel Pont de Calatrava, carrer Gran de la Sagrera, Gran de Sant Andreu, plaça Orfila, carrer de Torras i Bages, carrer de Palomar, plaça Mossèn Clapés, carrer de Bartrina i va marxar pel Pont del Dragó cap a Nou Barris pel Passeig de Valldaura, tot i ser mitja nit, el temps i l’esdeveniment  convidaven a sortir al carrer

Encara que Sant Andreu no va ser de cap competició, sí que va aportar instal·lacions que es van fer servir per entrenaments de diverses disciplines. Així, la piscina del Club Natació Sant Andreu, inaugurada el 14 de juny del 1992, obra dels arquitectes JF Chico, JM Marco i JC Theilacker, amb JM Oller d’aparellador, que té com a tret distintiu la seva coberta mòbil, es va estrenar sent Instal·lació Oficial COOB’92 per als entrenaments de natació de Barcelona ’92.

També el poliesportiu de Can Dragó, inaugurat l’1 d’abril de 1990, va servir com a sala d’entrenament pels equips de voleibol i gimnàstica rítmica.

Quant a la participació d’andreuencs i andreuenques en els Jocs, de ben segur que tothom coneix algun veí o veïna que es va implicar com a voluntari, però a nivell esportiu la participació es limita als esportistes del Club Natació Sant Andreu a la Bernat Picornell gràcies a dos mataronins.

Joaquim Fernández als 200 metres braça es va haver de conformar amb el 10è lloc final amb una marca de 2:14.93 quedant-se a només 25 centèsimes del tall. En Joaquim, força desanimat,  va quedar 2n en la final B amb 2:15.52. També participà en els 200 m estils, acabant en el 23è lloc.

Per la seva banda, Sílvia Parera va ser la segona nedadora espanyola en ficar-se en una final B de Jocs Olímpics (fins aquell moment només ho havia fet Maria Pau Corominas a Mèxic-68), i va ser tercera (i per tant 11a absoluta) en la dels 400 m estils amb rècord estatal de 4:48.77, i després va quedar segona (i 10a absoluta) en la dels 200 m estils amb 2:17.97, i també rècord estatal.

Cal recordar que poc després, del 3 al 14 de setembre, es van celebrar els Jocs Paralímpics i amb motiu d’aquest esdeveniment  L’Institut Guttmann va ser designat Hospital Paralímpic, una manera indirecta de fer un reconeixement ben merescut a aquesta residència que l’any 1967 va crear el Club Esportiu Institut Guttmann, degà de l’esport adaptat al nostre país.

Redacció: Joan Pallarès i Jesús Manzano.

Fotografia de portada: Aurigues olímpics, de Pau Gargallo, a Can Dragó | wikipedia.

Fotografies interiors: els nedadors olímpics a Barcelona 92 | nadandoconchampi.com / Persones en cadira de rodes practicant esport a l’Institut Guttmann a la Sagrera | guttmann.com.