Fa 125 anys els temes de conversa tractaven sobre el Procés de Montjuic i la guerra a Cuba, Filipines i Puerto Rico.
Fa 125 anys que un Reial Decret signat per la Regent María Cristina a Madrid va unir els destins dels municipis de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals al de Barcelona. Com a conseqüència llunyana d’aquella decisió, avui dia Sant Andreu i la Sagrera formen part del mateix districte de la gran ciutat.
En aquesta sèrie de tres articles, Joan Pallarès repassa quina era l’actualitat d’aquells primers mesos i quins eren els seus temes de conversa entre els nous barcelonins.
Abril i maig de 1897
Malgrat que des del 20 d’abril els termes de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals havien estat annexionats a Barcelona, la gent dels dos nuclis propers, Sant Andreu i La Sagrera, els únics que constituïen llavors un conglomerat de carrers, fàbriques, tallers i habitatges, no havien canviat els costums.
Aquell estiu de 1897, a part del temps recent de l’annexió, es parlava força encara del Procés de Montjuic, per l’Atemptat contra la Processó de Corpus a Santa Maria del Mar el 6 de juny feia un any, amb dotze morts i trenta cinc ferits, i per el qual s’empresonaren al castell més de quatre-centes persones, la immensa majoria innocents, la immensa majoria torturades.
Pels fets, intentant desballestar l’anarquisme i el moviment obrer, finalment van ser encausats per la jurisdicció militar vuitanta set persones, intel·lectuals com Ferran Tarrida del Màrmol, Joan Montseny (Federico Urales), Josep Llunas, Teresa Claramunt, Jose Lopez Montenegro o el mateix Pere Coromines, de la Colla d’Ignasi Iglesias, pel qual li demanaven pena de mort. Iglesias s’hagué d’amagar i l’andreuenc Jaume Brossa marxaria a l’exili, des d’on organitzaria una campanya internacional explicant al món les injustícies. El 4 de maig s’havien executat a Montjuic cinc afusellaments.
La ciutat en els moments de l’annexió vivia sota l’estat de guerra proclamat, la Guerra, en majúscules, també era aquell estiu el tema de conversa, la que es lliurava a Cuba, la que acabaria en menys d’un any amb la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
Tothom tenia un familiar a la guerra, o el fill d’un amic, topònims d’ultramar donaven nom a tabernes, en el cas de Sant Andreu, sota els camps de la Torrassa, una zona que va començar a poblar-se tenia una taverna anomenada Les Carolines, primer nom en que es va conèixer la zona de cases del Bon Pastor, juntament amb el de Barri Vermell.
El diaris portaven nom de repatriats, nom i poble del que procedien, arribaven a la Península llicenciats per inútils per al combat, ferits o malalts, havent viscut veritables drames personals, d’altres van quedar a la manigua.
Fotografia de portada: imatge recollida per Antoni Arissa a principis del s. XX que recorda els paisatges de l’època ressenyada | totbarcelona.blogspot.com
