El temple andreuenc que compleix cent anys

Al seu interior descansen les despulles de Sant Josep Manyanet.

Fa cent anys, el dia 11 de juny de 1922, els antics alumnes del Col·legi Jesús, Maria i Josep, Els Padres, van ser convocats per la Junta Directiva de l’Associació que els agrupava, per aplegar-se i celebrar la reunió anual, alhora que aprofitarien per a inaugurar la nova capella de l’escola i la resta de obres de restauració dins del col·legi.

El creixement de Sant Andreu i de la Sagrera va obligar a obrir noves parròquies i el 26 d’octubre de 1964 el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego va erigir una nova parròquia dedicada a La Sagrada Família, que provisionalment ocuparia la capella escolar, però per no confondre-la amb el Temple en construcció, el nom seria el del col·legi, Jesús, María i José, sent consagrada com a tal el dia de Sant Josep, 19 de març de 1965, abastant com a terme parroquial la zona entre el carrer Gran i la via del tren, entre torrent Parellada i el carrer Pacífic.

Aquella ubicació provisional ha esdevingut definitiva, l’any 2004, quan la canonització de Sant Josep Manyanet, canvià el nom per portar el del Sant que està enterrat al temple i, per tant aquest té la categoria de parròquia i de santuari.

El temple que avui compleix cent anys i que de fet parteix d’un petit oratori i desprès una capella des de l’arribada de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família a Sant Andreu, és obra de l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona 1885-1953), nebot del mestre d’obres Joaquim Rivera i Cuadeny que, entre molts edificis, va construir el modernista de Ca la Filomena, a Gran de la Sagrera-Pacífic.

Vilaseca, titulat el 1910, va treballar sovint amb Adolf Florensa o Antoni Falguera. És obra seva la restauració de l’Ajuntament de Barcelona, del Saló del Tinell, Museu Marés, Drassanes, Palau Moja, Escola Nàutica, o diversos monuments com l’obelisc a la República, a Diagonal passeig de Gràcia.

El temple que ara fa cent anys i tota la restauració de Vilaseca, que va durar uns quants anys, era fruit de l’incendi salvatge que va patir l’escola i el convent en els darrers moments de la Setmana Tràgica de 1909, quan la tropa ja era a La Sagrera i donava temps als alçats a abandonar les barricades abans d’entrar a Sant Andreu.

De fet, el 1922 es celebraven 45 anys des de quan el 1877 Sant Josep Manyanet havia fundat el Col·legi a Sant Andreu. Va venir a predicar per la Quaresma d’aquell any, quan estava buscant un lloc per fundar una escola i, coneixent que s’estava construint un tramvia que uniria Barcelona amb Sant Andreu, va trobar a bon preu la masia can Llobet al carrer Travessia del Mar, actual Sant Sebastià, la va adquirir i va començar el curs al mateix setembre, amb uns fulls anunciant-ho amb l’afegit “tramvia directo a Barcelona” encara que bona part d’aquells alumnes eren andreuencs i sagrerencs.

Si sumen els cent anys del temple actual i els 45 des de la fundació de l’escola, ens dona la xifra de 145, que és l’aniversari que aquest any celebra, amb diversos actes, el Col·legi Jesús, Maria i Josep, el qual a Sant Andreu i des de sempre, tothom ha anomenat Els Padres, una institució docent que en molts casos són varies les generacions, avis, pares, fills, néts que han estudiat allà.

Sant Andreu en té un bon grapat d’entitats centenàries, la Casa Asil i el Centre Cultural Els Catalanistes, nascut com a Casino La Ilustración, daten de 1866, però quan enumerem aquestes entitats centenàries sovint ignorem les escoles, que també formen part del nostre patrimoni social i cultural. En el cas de La Sagrera, l’entitat més antiga de tot el barri, i amb escreix, molt més que la pròpia parròquia, és el Col·legi Mare de Déu dels Àngels, popularment conegut com Les Monges, també fundat per Sant Josep Manyanet i per la Mare Encarnació Colomina, aquest proper any complirà 125 anys.

Fotografia exterior: exterior de la parròquia | Arquebisbat de Barcelona

Fotografia interior: placa informativa | Joan Pallarès