De visita a Barcelona, el 23 de maig de 1947 Franco va conèixer de primera mà la Fabra & Coats entre grans demostracions de fervor popular i institucional.
Entre febrer de 1939 i juny de 1970 el Dictador Franco va visitar Barcelona en catorze ocasions, majorment coincidint amb la inauguració de la Fira de Mostres, romanent sempre bastants dies, visitant diversos llocs i empreses, sent rebut sempre arreu, per part de la població, amb manifestacions d’entusiasme, sovint desbordades i en deliri.
Va visitar algunes vegades La Pegaso i va inaugurar l’Escola de Formació Professional al carrer Berenguer de Palou o la Sotscentral elèctrica del Metro a La Sagrera, a Sant Andreu visità La Maquinista Terrestre y Marítima, inaugurà l’Estació de Sant Andreu-Arenal (aquella que ara li volen canviar el nom) o, el 23 de maig de 1947, fa exactament 75 anys, va visitar la C.A. de Hilaturas
Fabra & Coats, sent rebut entusiàsticament als carrers de Sant Andreu i a dins la fàbrica.
La Fabra & Coats era una empresa emblemàtica, La Vanguardia, referint-se als rodets de fil de l’empresa deia: «No hay mujer de su casa y, por lo tanto, no hay mujer española en el más apartado rincón de la península y de sus islas, joven o vieja, que no sepa la existencia de lo que, dicho en términos de alta industria, se llama hilaturas, pero que en el lenguaje familiar y hogareño, se llama el clásico «carrete de hilo». Pero ¡qué digo las mujeres! ¿No han jugado todos los chicos de España, que hoy son hombres maduros o son viejos, con el esqueleto, es decir, con el carrete mismo de madera aplicado al cual la ingeniosidad infantil le sacaba recursos insospechables para el juego?».
Cap a les quatre de la tarda Francisco Franco sortia del Palau de Pedralbes amb la seva comitiva, la seva dona Carmen Polo, quatre ministres, entre ells Suanzes, que acabava de “rematar” la Hispano Suiza per fer la Pegaso, el subsecretari de Presidència Luís Carrero Blanco, militars i un llarg etcètera, anant per la Diagonal a buscar Pare Claret (llavors de doble direcció), on des
de l’Hospital de Sant Pau la gent omplia les voreres i en no estar urbanitzada la Meridiana, per passeig de Maragall i els Quinze, (Avenida de Borbón) entrarien a Sant Andreu baixant per la Rambla de Fabra i Puig, plena a vessar de gent aplaudint-lo al passar.
Allà i al carrer Gran els balcons eren cobert de banderes espanyoles i domassos, s’escoltaven sovint els crits de Franco! Franco! Franco! entre els aplaudiments i hi havia més gent com més prop s’estava de la fàbrica, on esperaven des del governador civil Baeza Alegria, el capità general Solchaga, l’alcalde Baró de Terrades, l’ambaixador a París Miquel Mateu, al qual li acabaven de “birlar” la Hispano Suiza, càrrecs sindicals, de treball, industria, falange, judicatura, més d’un centenar i el Senyor Rector de Sant Andreu de Palomar.
Rebut Franco passà al Saló de Direcció on s’obsequià a la seva esposa amb un ram de gardènies embolicades en vellut i un costurer de cuir color grana amb tots els fils i productes de la casa, seguidament el propietari Fabra, Marques de Masnou, va mostrar la fàbrica al Dictador escoltant-se sovint crits de Viva Franco! en cada dependència, que eren corejats i Carmen Polo acompanyats per les senyores dels propietaris també feien la seva visita, sent aclamada i reben mostres d’afecte i fins llàgrimes emocionades de les “humildes operarias”.
A la Casa Cuna, la llar d’infants de les treballadores, fou el Mossèn qui la mostrà, saludant les cuidadores i el metge al “Caudillo” que segons explica la premsa, va repartir petons entre els infants.
A la Sala d’encarretar va signar una fotografia a l’obrer Antonio Barutebo (sic), acabada la visita al menjador de la fàbrica es va servir un refresc, i el Marqués de Masnou va fer un parlament acabant dient: “Es un honor, Señor, para esta casa recibiros y expresaros en nombre de cuantos en ella trabajamos, que estamos y estaremos a vuestras ordenes ¡Viva Franco! ¡Arriba España!”.
Seguidament Franco, amb el Marqués de Masnou i Camilo Fabra van pujar a una tribuna feta d’enramades i banderes espanyoles repartint quaranta premis a vint jubilats i els vint treballadors més antics de la casa, consistent en una cartera que contenia 500 pessetes cadascuna.
També rebé als “enlaces sindicales” Jose Ventura, Isidro Aloy i Antonio Nort, el primer li expressà a Franco l’adhesió leal y estusiasta de tots els treballadors i els Fabra li van presentar a Jaume Fusté, un dels treballadors més antics de la casa, amb qui va conversar i al final Franco els hi va dir “Estoy perfectamente compenetrado con vosotros y todos mis afanes son llevar adelante las
conquistas sociales que el nuevo Régimen os ha proporcionado”.
La sortida de la Fabra & Coats va ser semblant a l’entrada, la gent l’esperava per el carrer Gran i la Rambla, per tornar-se a esgargamellar al crit de «Franco! Franco! Franco!» i dedicar-li un xàfec d’aplaudiments, retornant al Palau de Pedralbes on arribaria cap a les vuit del vespre, amb la gent contenta i amb motius: els prop de cinc mil treballadors, als quals la premsa de la època
sempre defineix com a productores, de les diferents fàbriques de la Fabra&Coats els hi havien anunciat l’abonament d’una paga extraordinària!
Fotografia: el cotxe de Franco passant pel carrer gran de Sant Andreu amb Ignasi iglésias | Foto arxiu
