Joan Pallarès ha recollit testimonis sobre aquesta tradició i, en concret, sobre la cavalcada del 5 de gener de 1922, que compleix 100 anys.
Les cavalcades, és a dir, les rebudes als Mags d’Orient cada 5 de gener més antigues de les quals hi ha constància escrita són de fa 170 anys, però va ser entre els darrers anys del segle XIX i els primers del XXè, quan es van popularitzar.
Sabem que a Sant Andreu Ses Majestats visitaven privadament algunes entitats repartint joguines als fills dels socis, però quan tenim constància de la seva rebuda popular és cap a la primera dècada del segle XX, quan els infants, al capvespre, veien llums que venien apropant-se des de Les Roquetes fins entrar a l’antic poble.
El 1912 la banda militar de música del Batalló de Caçadors de Mérida, va acompanyar el repartiment de joguines als nens pobres de Sant Andreu de Palomar, segons llegim a la premsa de la època.
A La Vanguardia del 4 de gener de 1915 llegim:
“Mañana martes, vigilia de los Santos Reyes, en el Ateneo San Luis Gonzaga de San Andrés de Palomar, se organiza a las ocho de la noche una Cabalgata regia. La banda de música “La Cecilia Andresense”, acompañará la comitiva que recorrerà el siguiente curso, con salida del Ateneo (l’Ateneu anomenat els Lluïsos era al carrer Gran cantonada amb la Rambla) con dirección a La Sagrera, hasta el domicilio del Teniente de Alcalde del Distrito Señor Grau: Sagrera-Martí Molins, Sagrera, San Andrés, Plaza del Comercio, San Cristobal hasta la casa del concejal Cararach, Ayuntamiento, Plaza Orfila, a la Casa Rectoral, Plaza de la Estación, Orfila, Santa Marta, San Andrés, Pons y Gallarza, San Mariano, Servet, Bartrina, Vasconia, hasta la casa del concejal Señor Riera; Renard, Orden, Monjas, Coroleu, San Andrés, Doctor Sampons, Virgili, Burriana y regreso al Ateneo”.
O sigui que el 1915 la cavalcada ja abastava Sant Andreu i La Sagrera, i tenia la base als Lluïsos.
El diumenge 9 de gener de 1921 podíem llegir:
Tuvo lugar, con gran éxito, la fiesta de Reyes en la populosa barriada de San Andrés do Palomar. A las 10 de la noche partió del «Ateneo de San Luis Gonzaga» la cabalgata regia, que fue presentada con lujo extraordinario. Abría la marcha una pareja de batidores de la guardia municipal de gran gala. Seguía, un heraldo, y a continuación los tres Santos Reyes Magos de Oriente, escoltados cada uno de ellos por cuatro pajes a caballo. Detrás venía la banda de música «La Luz Andresense» y seguidamente tres grandes camiones, adornados e iluminados y repletos de juguetes. Cerraban la comitiva varias parejas de la guardia civil montada. Daban escolta a la cabalgata un gran número de soldados armados con lanzas. Asimismo figuraba en el cortejo el somatén de San Andrés. Un gentío enorme se agrupaba por las calles del trayecto, ansioso de presenciar el paso de la cabalgata que era, de modo especial, acogida con regocijo por la gente menuda.
A las cuatro de la madrugada terminó el reparto de juguetes y la regia comitiva regreso al “Ateneo de San Luís”. Tanto el Ateneo patrocinador de tan hermosa empresa, como los jóvenes que componen la “Delegación Regia”, Don Isidro Boguñá, Don Bruno Romeu, Don Francisco Estrada, Don Luís Ponsà, Don Pedro Figueras, Don Juan Tió, Don Jaime Lligoña y Don Juan Carbó, han recibido muchas felicitaciones por el exito alcanzado.
El 18 de desembre següent una nota al mateix diari indicava que, degut a l’èxit de l’any anterior, Els Lluïsos repetien i per cobrir despeses organitzaven una rifa, a l’hora que admetien joguines i donatius, atenent aquest servei dos coordinadors cada dia de set a nou des de casa seva: Bruno Romeu al carrer Gran de Sant Andreu 208 i Joan Carbó al de Doctor Sampons 99.
El 31 anunciaven que del 2 al 4 de gener durant les tardes i vespres fins a les 22 h també als Lluïsos admetien joguines degudament empaquetades i etiquetades per tal de repartir casa per casa.
I la celebració de la cavalcada que demà 5 de gener de 1922 complirà cent anys s’anunciava en el diari del mateix dia indicant que començaria als Lluïsos a dos quarts de nou del vespre, obririen els batidors de la Guàrdia Urbana vestits de gran gala i la banda de música de La Luz Andresense, i seguirien els tres reis acompanyats de cavallers, patges i carrosses plenes de joguines.
Afegia que sent temps d’inseguretat i conflictes socials, el somatén establia un servei de protecció i vigilància tota la nit i la comitiva obsequiaria amb bombons a les noies que havien postulat en benefici de la cavalcada.
Al matí del dia de Reis es representava per tercera vegada aquell Nadal el drama bíblic ‘El Rei del Amor o la infàmia de Herodes‘, afegint-hi al final l’escena de l’arribada i adoració dels Reis amb repartiment de joguines.
El dia desprès de Reis, en una pàgina que indicava les diverses cavalcades dels barris de la ciutat, es confirmava el desenvolupament i participació prevista i afegia l’itinerari de la de Sant Andreu: Fabra i Puig, carrer Nadal, Plaça Nadal, Sant Ildefons, Gran de Sant Andreu, Ajuntament, Orfila, Santa Cristina, Santa Marta, i retorn al punt de partida pel carrer Gran.
Han passat, doncs, cent anys i aquells infants que eren els pares i els avis dels avis que avui porten els infants a la cavalcada vivien el 5 de gener amb la mateixa il·lusió que els d’avui. El món pot donar moltes voltes, però les nenes i els nens, mantenen sempre la mateixa mirada i el mateix somriure quan cada any veuen arribar als tres Reis d’Orient.
Fotografia: il·lustració amb els tres Reis d’Orient | navidad.es
