Es compleixen 100 anys d’aquest incident entre les forces de l’ordre i uns sospitosos en aquest indret de Sant Andreu.
És difícil començar aquesta història sense conèixer tot el context de violència que es vivia el 1921, però sí que cal recordar, com a mínim, que Francisco Villena havia estat assassinat el gener de 1921 al carrer Muntanya, sent president del Sindicat Únic del Ram de l’Aigua. La seva mort va portar tota mena de comentaris, principalment en el sentit que el mort podia haver estat assassinat per els seus mateixos companys en descobrir que era confident de la policia.
Des d’aquella data i fins al mes de novembre, el seu germà Miquel Villena Villena, de 35 anys, que vivia al carrer del Clot, 41, primer segona, va ser objecte de quatre atemptats, dels quals se’n sortí. El primer va tenir lloc prop de l’Arc del Triomf quan tornava de València, dos al carrer del Bogatell (que actualment és Rogent), un d’ells a la cantonada amb València, pel qual serien jutjats i condemnats sis mesos després els germans Marcos i Jose Talón Duran, el darrer menor d’edat; i el darrer atemptat, al carrer Núria, que molts recordaran que fins a la connexió del carrer de Mallorca fins a la Meridiana la dècada de 1970, era el nom que portava aquest carreró entre Rogent i Meridiana.
A les 9 de la nit del 14 de novembre de 1921, Miquel Villena i Villena, membre del Sindicat Lliure, tot i que aquesta organització negaria la pertinença, caminava per el carrer Núria (Mallorca), quan a la cantonada amb Bogatell (Rogent), es va trobar amb tres individus que venien en direcció contrària. Llavors, un d’ells, al que en Villena coneixia com Arengada, es va posar al seu costat i unes passes més enllà se’n separà una mica i li va engegar set o vuit trets que Villena, ferit i recolzat a la paret, va replicar amb la seva arma.
Mentre Arengada i els seus companys fugien corrents, Villena es va refugiar dins d’una carnisseria, on uns membres del Sometent el van assistir i portar a curar al Dispensari del Clot, on va facilitar a la policia la filiació dels seus agressors, el tal Arengada es deia Sendra i vivia al número 60 del carrer de Sant Sebastià de Sant Andreu.
Diversos agents de policia van arribar a la una de la matinada a casa del Sendra, trucant insistentment a la porta sense que ningú els obrís; en un moment donat, no se sap si des de dins de la casa o des d’un grup d’obrers i veïns que estava a l’aguait prop del portal, va escoltar-se un tret contra els guàrdies, originant-se un tiroteig entre els uns i els altres amb més de cinquanta trets, resultant ferits els agents Luís Mejías i Francisco Laguardia, tots dos lleus, i el veí Miguel Subirón, de 58 anys, que era a la porta de casa seva, al número 58 del carrer.
Al cap d’una estona, va arribar més policia i la guàrdia civil i van assetjar la casa on suposadament era en Sendra i la resta de la illa de cases per on podia escapar. De resultes de l’enfrontament van ser detinguts Pere Masó Cutrina, de 24 anys, solter, i Esteve Cairol Mogas, de 23, veins del numero 64; Mariano Cortés Ferrés, de 52 i el seu fill Mariano, de 27, també veïns del carrer, a més de l’esmentat Subiron, ferit. Dos dies després Cortés pare i fill eren deixats anar pel jutge, que no veia cap indici de la seva participació en els fets.
Al dia següent, la policia va acompanyar els bombers a fer un registre als pous de les cases números 60 i 62 del carrer de Sant Sebastià, on suposaven podien trobar gran quantitat d’armes i munició, així com documents, però el resultat va ser que se’n tornaren amb les mans buides.
Poc desprès seria detingut un altre veí del carrer Sant Sebastià, que el dissabte 19 de novembre ingressava a la presó per ordre del jutge. Aquest era Joan Torrebadell Llorach, al qual se l’acusava de participar en l’agressió. Aquest, però, va afirmar que ni hi havia participat ni en tot el dia dels fets havia vist a l’Arengada.
El 24 de novembre compareixia davant del secretari del Jutjat del Norte, que és on corresponia la zona, Arturo Claveria, el cunyat de l’Arengada, Miquel Oliva Mañosa, propietari i veí de la casa del carrer de Sant Sebastià on s’havia originat el tiroteig. Oliva va manifestar que, efectivament, el seu cunyat vivia a casa seva i que des del dia dels fets no l’havia tornat a veure ni havia passat per casa, sí en canvi havia vist Villena, del qual n’era amic i l’havia visitat ferit a l’hospital.
Per Nadal, el Villena era donat d’alta de l’Hospital Clínic, tot i que continuava la convalescència a casa; de l’Arengada i altres companys, no se n’havia trobat cap rastre. Eren un temps on desaparèixer era fàcil i es comptava amb moltes complicitats.
Fotografia: porta númeno 58 del carrer de Sant Sebastià actualment | Google Maps
