L’únic edifici que es conserva també està afectat pel projecte de la nova estació de La Sagrera i ja no quedarà res de l’antiga estació de mercaderies.
L’estació ferroviària de La Sagrera, l’antiga de mercaderies, perquè parlem d’història i no de futur, i respecte a la intermodal i d’alta velocitat el més calent és a l’aigüera, deia doncs que l’estació de mercaderies va ser encarregada al contractista d’obres Josep Miarnau Navàs, que la va començar a construir el 1917 i la va acabar el 1922.
No cal dir que en aquells anys i a la construcció, la maquinària era escassa, el pic i la pala abundant i bona part del moviment de terres es feia en carros de tracció animal.
Ara fa cent anys, les obres de l’Estació de Mercaderies de La Sagrera estaven pràcticament acabades i el 16 d’octubre de 1921, una nota de la companyia ferroviària MZA (Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y a Alicante), indicava que el servei de mercaderies de petita velocitat, que encara es realitzava a l’estació de Barcelona Término, o sigui l’anomenada Estació de França, quedava suspès i a partir de la data, entrava en funcionament l’estació que oficialment es deia Barcelona-Clot Pequeña Velocidad (Sagrera), absorbint tot el trànsit de mercaderies via Montcada cap a la frontera francesa, més les línies llavors existents de Caldes de Montbui, Sant Feliu de Guíxols i Sant Joan de les Abadesses.
L’impacte del trànsit de carros i els incipients camions circulant, anant i venint de la nova estació va causar un gran trasbals a La Sagrera i al Clot, obligant a establir en alguns carrers trams de direcció única, suprimir girs i tanques, de tal manera que durant uns mesos les actes de sessions municipals parlen abundantment d’aquests problemes.
També en aquelles dates proliferen a la premsa les ofertes de solars a la zona, revaluada per la nova estació. Pel que fa al contractista, Josep Miarnau, havia iniciat les seves activitats el 1891 en el ferrocarril a Reus i amb els anys esdevindria el grup COMSA, desprès COMSA-EMTE, expandint-se per tota la península, Llatinoàmerica i Europa abastant, a part d’infraestructures ferroviàries, xarxes elèctriques i altres.
El 1964 l’estació de mercaderies va ser habilitada com a duana per les mercaderies ferroviàries que entraven o s’expedien via Portbou. Llavors es podia ben afirmar que La Sagrera feia frontera amb França. Per exemple, allà arribaven els rutilants vehicles que eren exhibits al Saló de l’Automòbil dels anys seixanta i setanta. Tanmateix, el 1985, l’any de l’ingrés espanyol a la CEE, va marcar el final d’aquella duana i, a més, les mercaderies també es movien d’una altra manera. Ja el 1990 va sorgir la primera proposta dels arquitectes Arenas, Basiana i Gil de transformar tota aquella superfície en una altra cosa.
Avui dia poc resta d’aquella antiga estació construïda sobre una superfície de 200.000 m2 ja que les obres de la nova estació han enderrocat tot el que hi havia. Només la darrera de les construccions, un majestuós però degradat edifici acabat el 1923 i que hostatjava magatzems, oficines i habitatges dels treballadors, resta encara dempeus avui dia albergant oficines ADIF. El retard de les obres està allargant la seva vida ja sentenciada fa anys sota condemna d’enderrocament.
Fotografia: aspecte de l’únic edifici que resta dempeus fa uns anys | Blog El Tranvía 48
