Com bé saben els lectors i lectores d’Andreuenc, aquest és un mitjà d’informació que focalitza la seva atenció en el Districte de Sant Andreu i, per tant, en cadascun dels barris que el composen. A més, intenta oferir un ampli ventall informatiu que no solament atén l’actualitat en les seves diverses seccions, sinó que també proposa altres continguts a través dels seus suplements.
Actualment, el més actiu és Lletres andreuenques amb el repàs de la biogafia d’Ignasi Iglesias, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, a càrrec de Joan Pallarès, i de les aportacions creatives de diferents autors del districte com Jordi Bartra o Javier Gutiérrez Chamorro que han publicat relats de llarga extensió.
Però fidel a la vocació de servei al veïnat, que és la raó de ser de la seva existència, avui Andreuenc inicia una nova secció, la d’història, tenint en compte que el districte està composat per territoris amb un passat molt antic lligat als municipis de Sant Martí de Provençals i de Sant Andreu de Palomar, la qual cosa justifica la curiositat i l’interès de molts lectors i lectores per un passat interessant que, en molts casos, és el de les seves famílies, amics o coneguts.
Andreuenc presenta la secció amb un article de Joan Pallarès que, aprofitant l’atracció que exerceixen els crims en època estival comprovable en el repunt de la venta de llibres relacionats amb el gènere negre durant aquestes setmanes, recorda un assassinat que va tenir lloc el mes de juliol de 1888 i que va commocionar Sant Andreu.
A la secció, els lectors trobaran també altres articles publicats anteriorment relacionats amb la història que ara queden reubicats en aquest apartat més adequat.
EL SARGANTANA ACABA A LA PRESÓ PER COSIR A GANIVETADES UN VEÍ
L’any 1888 va ser el de l’Exposició Universal de Barcelona que la Reina Regent Maria Cristina havia inaugurat el 8 d’abril i que romandria oberta fins al 9 de desembre, rebent la xifra impressionant aleshores de 400.000 visitants procedents de tots els països del món, i va ser també l’estiu d’aquell quan la família d’Ignasi Iglesias va retornar a Sant Andreu, just acabat el batxillerat a Lleida.
Tot i que des de Sant Andreu fins a l’Arc del Triomf, que acabava de construir l’arquitecte José Vilaseca i era la porta d’accés al recinte firal, hi havia una línia directa de tramvia, amb una freqüència regular, Sant Andreu de Palomar, nou anys abans de ser annexionat a Barcelona, seguia el seu batec de poble treballador i aliè al brogit embogit d’aquella capital que acollia mig milió d’ànimes residint-hi.
El divendres 20 de juliol, un dia no massa calorós per a l’època, prop de la nova plaça del Comerç, aquella que havien fet feia pocs anys enderrocant les cases del Fort, caserna durant les darreres carlinades, tot semblava tranquil, com també al carrer de Sant Llorenç, on hi havia el Casino a pocs metres de la plaça del Comerç, i que des de 1907 seria anomenat Pons i Gallarza.
Però com ha recollit Joan Pallarès en les seves recerques, aquella avorrida tranquil·litat es va esquinçar tràgicament a la tarda, quan es van creuar els camins de Jacint Palmada Pijem i Jaume Artigas.
Aquell dia Jacint Palmada Pijem, a qui tothom coneixia com El Sargantana, de 28 anys, jornaler i solter, no va sortir de casa seva fins a les dues de la tarda, anant desprès a la taverna del Gras, enfront del Casino, taverna propietat de la família Riera, on el noi gran Miquel Riera, de 28 anys, casat, atenia els clients.
El Sargantana, segons els testimonis, va prendre diverses copes de rom i d’aiguardent. A la taverna de Can Gras, entre diversos clients, també hi havia Jaume Artigas, els dos van beure, però no consta, ningú ho va veure, que discutissin ni intercanviessin paraules.
Cap a les sis de la tarda cadascú va abonar el seu compte i va marxar de la taverna. Al cap de poc, s’escoltaren uns crits, la veïna Teresa Baliarda, de 55 anys, casada, va veure com un home apunyalava un altre fins a matar-lo; Pere Balard, fabricant, de 25 anys, també ho presencià des del Casino atret pels crits escoltats; Joan Fuster, de 39 anys, i Joan Carbonell, de 28, en el posterior judici, també van reconèixer al Sargantana con l’autor de les punyalades.
Pocs moments desprès, a la plaça Comerç i quan corria El Sargantana amb el ganivet a la mà, era detingut pel cap dels guàrdies municipals de Sant Andreu, Antoni Pallés, de 44 anys, casat i natural de Mataró, a qui acompanyava el guàrdia Oleguer Planas, de 55 anys, casat i fill de Vic, el qual va apreciar en el criminal mostres evidents d’embriaguesa.
El 12 de març de 1889, a les 12 del migdia, començava a la Sala Primera de l’Audiència el judici contra El Sargantana per la mort d’Artigas, compareixent nombrosos testimonis, un d’ells, Francisco Javier, de 44 anys, casat i fabricant, ho havia contemplat tot des del Casino, però com altres, amb l’atabalament i succeint tot tan ràpid, li costava identificar l’autor.
Els metges que van fer l’autòpsia van confirmar que Artigues havia estat cosit a punyalades a l’abdomen, perforant-li els budells. Eren els metges andreuencs Francesc Mauri i Jaume Abreu, el darrer havia establert l’actual farmàcia Franquesa el 1842.
El Sargantana des del primer moment va negar els fets, va dir que no recordava res, que no havia vist l’Artigas, que no recordava qui l’havia detingut, ni que hagués agredit ningú. També hi havia certa confusió horària, però per la sang freda i l’absència de motius li demanaven cadena perpètua, encara que continuada la sessió desprès d’uns minuts de consultes, al final l’advocat defensor Enric Sabater assoliria una rebaixa en demostrar que no hi havia mala intenció i que l’acusat anava borratxo.
En aquest sentit, el testimoni del taverner dient que a Can Gras les copes de licor eren grosses i generoses va ser definitiu. De totes maneres, l’acusat no se’n va sortir per menys de dotze anys a la presó.
Fotografia: carrer de Pons i Gallarza a l’actualitat tocant a la plaça del Comerç | Ajuntament de Barcelona
