Arran de la implantació del ‘porta a porta’ al barri de Sant Andreu, Joan Pallarès ha recuperat entre els arxius de la seva dilatada memòria quins van ser els problemes que va ha haver d’afrontar l’Ajuntament per tal d’assegurar el bon funcionament del servei de la recollida d’escombraries durant la vaga general del transport de Barcelona a l’estiu de 1923, ara fa gairebé cent anys.
Si el tema de les escombraries acabaria normalitzat en pocs dies, la vaga del transport encara duraria gairebé tres setmanes més. El mateix dia de Sant Joan, l’exèrcit, amb més 890 soldats i 409 carros, va assumir el servei de transport. Ara els atemptats s’adreçaven més als carreters que treballaven. Mentrestant, el cap del Sometent i el cap de policia dimitien, i l’exèrcit vigilava els establiments bancaris, que també entraven en vaga com ho feia Catalana de Gas.
El dijous 28 de juny, quan arribava el nou cap de policia, Heraclio Hernández Maillos, i el nou governador civil, Manuel Portela Valladares, la guàrdia civil detenia disset capdavanters sindicals i els tancava a presons militars, entre ells hi havia personatges com Àngel Pestaña, Desiderio Trilla o en Martí Barrera.
Els primers dies de juliol, amb l’exèrcit fent la feina dels vaguistes, els serveis d’ordre es dedicaven a escorcolls i repressió del moviment de vaga, suspenien mítings, feien detencions indiscriminades, però el 5 de juliol serien els ‘cotxes de punt’ a cavall i els de ‘lloguer a motor’, els taxistes en diríem ara, els qui se sumaven a la vaga; el 6 s’estendria a tots els tramvies i autobusos, el Marqués d’Alella, Ferran Fabra i Puig, alcalde de la ciutat, intervenia directament en el tema.
El dissabte 7 de juliol, quan els descarregadors de peix se sumaven a la vaga, l’exèrcit es feia càrrec també de conduir els tramvies, però els tramviaires tornarien a la feina el dilluns 11, just quan se sumarien a la vaga els forners i els treballadors de l’escorxador;
Finalment, a darrera hora del dijous 12 de juliol, als dos mesos d’iniciar-se la vaga, quan el desgast era molt gran, una comissió de la Federació Local del Treball va visitar al Governador civil i li va comunicar l’acord de donar per finalitzada la vaga, acceptant la darrera proposta que havia fet la patronal un mes abans, el 16 de juny. Aquell mateix vespre ja hi hauria incorporacions a la feina i l’endemà van començar a normalitzar-se tots els serveis.
La situació, però, romandria en tensió, per exemple, el dissabte 4 d’agost en un atracament al Torrent Estadella es va robar el setmanal a càrrec d’un grup vinculat al sindicalisme violent; el 6 d’agost, dos tramviaires, Fidel Martín Garcia i Primo Ferreras Ferreras, que prestaven servei al mateix comboi, es van esbatussar tant entre ells dos a la plaça Comerç, que van acabar primer al dispensari i desprès a comissaria.
Potser la noticia més significativa d’aquell estiu seria la detenció per la policia, la matinada del 20 d’agost de Ramón Rodenas Rodenas, armat amb pistola a punt de disparar, diversos carregadors i munició. Ródenas era un pistoler sobradament conegut per la policia, implicat en diversos atemptats, entre ells a Manresa contra Àngel Pestaña, el 1921, i que tot indicava anava a perpetrar un atemptat mai no sabrem contra qui. Rodenas, natural d’Enguera, va morir als 39 anys, el capvespre del 23 de gener de 1930, sortint d’un bar a La Sagrera, abatut a trets. Malgrat tenir massa morts a la seva esquena, el sumari es va arxivar sense ni un sol detingut.
El 13 de setembre el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, donava un cop d’estat, començaven vuit anys de directori militar, suspensió dels drets sindicats, d’associacions, repressió i la Llei de Fugues aplicada des dels qui havien de garantir la llei i l’ordre, amb nombroses execucions arbitràries, però aquesta és una altra història.
Final de la sèrie de tres capítols.
Fotografia: imatge de 1911 relacionada amb la recollida d’escombraries | Barcelona.cat
