Arran de la implantació del ‘porta a porta’ al barri de Sant Andreu, Joan Pallarès ha recuperat entre els arxius de la seva dilatada memòria quins van ser els problemes que va ha haver d’afrontar l’Ajuntament per tal d’assegurar el bon funcionament del servei de la recollida d’escombraries durant la vaga general del transport de Barcelona a l’estiu de 1923, ara fa gairebé cent anys.
SEGON CAPÍTOL
El 7 de juny, la premsa parlava del voltant de 130 carros incorporats a la recollida per a tota la ciutat, una xifra insuficient, però que contenia el problema, mentre semblava que les negociacions es podien desbloquejar i els dirigents del sindicat lliure, esquirols durant la vaga, es reunien amb el Governador civil demanant major protecció. També els diaris es feien ressò d’augments de preus dels queviures, en especial de la carn; però aquell mateix dia, amb nous morts en atemptats, es trencaven altre cop les negociacions.
El dissabte 9 de juny el regidor del Districte IX, Josep Cararach, dictava un pregó comunicant que a la ciutat treballaven 122 carros de recollida, advertint els veïns que la brossa s’havia de portar als punts indicats en el ban i lliurar als encarregats de recollida, amenaçant que si no ho feien així serien denunciats i sancionats segons indiquessin les ordenances municipals.
El dimarts 12 de juny la vaga continuava, encara que eren més els carros que s’atrevien a sortir si anaven custodiats per agents de l’ordre. Primo de Rivera, futur dictador i llavors capità general a Catalunya i Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, mantenien contactes amb els vaguistes i es respirava cert optimisme.
El dijous, 14 de juny, al cap d’un més de vaga, a La Hispano Suiza de La Sagrera, només treballaven 180 obrers, per manca de materials; al port, 736; i a Ca l’Alzina, la Fabra & Coats a Sant Andreu, acomiadava 166 homes i 720 dones per manca de material per filar; en total, un 60.000 treballadors a Barcelona i els seus voltants estaven en les mateixes condicions. La Patronal, en un extens comunicat aclaria postures i seguia oferint-se per tal de negociar.
El diumenge 17 de juny la patronal anunciava que l’endemà reprendria la feina, mentre l’inspector d’ordre públic, Garcia Otermin, declarava que en el tema de les escombraries, cada dia hi dedicaven de 62 a 64 guàrdies, que en total portaven recollides 2780 carretades i anomenava diversos agents lesionats, fins i tot un d’ells, Juan Vilagrasa Albert, que havia mort en accident laboral amb el carro recollint escombraries.
El dilluns 18 de juny, segons informes del Sindicat Lliure, s’incorporaven a treballar 1001 homes i 80 dones al transport, es descarregava algun vaixell de carbó, bàsic per produir electricitat a la central tèrmica, mentre seguien els atemptats i morts. En aquella setmana, arribarien 200 guàrdies civils per a reforçar l’ordre.
El dijous 21 de juny, era assassinat a trets, a la plaça Urquinaona, quan anava en cotxe cap al seu despatx, el patró Joaquim Albiñana, un pes pesant de la patronal catalana, antic regidor municipal, propietari de Industrias Quimicas Albiñana Argemí, a La Sagrera, la industria que anys desprès seria SA Nevin a Garcilaso amb Meridiana. El crim va causar una gran impressió a la ciutat.
El dissabte 23 de juny, tot i seguir la vaga de transport, l’Ajuntament donava un pas més per resoldre el conflicte de les escombraries, en especial quan als darrers dies havia incorporat al servei camions de gran tonatge per aquella època, que havien recollit 8.500 tones, de les quals 400 les van llençar al mar.
Continuarà el pròxim dissabte 31 de juliol.
Imatge de 1911 relacionada amb la recollida d’escombraries | Barcelona.cat
